Pedrojota oblida per què el van acomiadar d''El Mundo'

BarcelonaM'ha sobtat molt el titular “Mas va regar amb 98 milions els mitjans mentre el seu govern va apanyar contractes”, publicat a 'El Español'. Primer, perquè barreja la gimnàstica amb la magnèsia: com si la publicitat institucional sortís dels presumptes contractes tèrbols i no de partides perfectament identificables en els pressupostos públics. Segon, perquè el text diu que la publicitat es reparteix entre mitjans favorables al Procés quan no és veritat (i si alguns diaris de Madrid s'han autoexclòs del repartiment és perquè no volen/poden acceptar els pèssims terminis de pagament de la Generalitat). Tercer, perquè acaba considerant afí qualsevol mitjà que té una edició en català. Quart, perquè menysté que la publicitat és un producte que ven la premsa i que dona retorn: no és una subvenció.

Però, sobretot, em sobta perquè Pedrojota oblida com va anar repetint la cançoneta que si l'havien despatxat d''El Mundo' era perquè li resultava incòmode al govern del PP. ¿I com es va operar, això? Doncs en part a través de la publicitat de firmes de l'Íbex 35 –incloses antigues empreses nacionals privatitzades–, que obren l'aixeta de la seva publicitat seguint consignes d'un govern que convé tenir content. Un sistema pervers i opac que mai va denunciar, mentre això li permetia dirigir un diari ple de talent periodístic, però llastat per les seves guerres personals, el joc brut i unes pèrdues que posaven els pèls de punta als empresaris italians que sostenien el grup.

Creure que les pressions només les reben els mitjans catalans –i que les accepten sistemàticament– és un insult a la intel·ligència del seu públic. Convido el lector que faci una repassada dels relleus sonats de directors de mitjans privats, els últims anys, a Catalunya i Espanya. I que els atribueixi al govern de la Generalitat o bé a l'Estat (amb les extensions de la Corona i la Comunitat de Madrid). Ja ho han fet? Doncs això.