14/10/2015

‘Playboy’ renuncia a la nuesa per garantir-se la viralitat a les xarxes

3 min
Dues portades que demostren l’intent recent de Playboy de reivindicar-se com a revista significativa des del punt de vista cultural.

BarcelonaA partir d’ara serà més fàcil dir allò que un llegeix el Playboy pels articles: la revista fundada per Hugh Hefner ha decidit cobrir les parts íntimes i els pits de les seves icòniques conilletes. La maniobra és un intent de la publicació per atreure un públic més ampli, tenint en compte que les publicacions eròtiques en paper han perdut bona part del seu atractiu des de l’eclosió d’internet. De fet, la web de Playboy ja no mostrava dones nues des de l’agost del 2014. La nova etapa de la revista en paper es posarà en marxa el març de l’any que ve. L’objectiu és atacar el nínxol de les marques que juguen la carta de la controvèrsia i els continguts agosarats, com Vice.

Després de 62 anys com a revista eròtica emblemàtica -Marilyn Monroe va protagonitzar la primera portada-, la proposta de renunciar a la nuesa la va plantejar el director de la capçalera, Cory Jones, al fundador i editor de Playboy, el veterà Hugh Hefner, de 89 anys. El director general de la companyia, Scott Flanders, considera que la missió principal de la revista -normalitzar la nuesa i el sexe com a impuls de la revolució sexual als anys 60 i 70- es va aconseguir fa temps. “Ara ets a només un clic de distància de poder veure qualsevol acte sexual imaginable de franc. Així que a aquestes altures està passat de moda”. Playboy seguirà publicant reportatges fotogràfics de models eròtiques però sense nuesa. La tirada de Playboy als Estats Units va arribar a ser de 5,6 milions d’exemplars el 1975, però actualment estava a l’entorn de les 800.000 còpies.

Al darrere de la maniobra hi ha la intenció de poder jugar més a fons la carta de les xarxes socials. Els editors consideren que són capaços de moure contingut viralment, però els estàndards de Facebook i Instagram -que prohibeixen l’exhibició de mugrons femenins i genitals- els ho dificultaven. De fet, des que han renunciat als nus a la xarxa, la mitjana d’edat dels seus usuaris ha baixat dels 47 als 30 anys i el trànsit web s’ha quadruplicat fins als 16 milions, segons dades de la revista recollides pel New York Times.

La notícia evidencia que les xarxes marquen el to i imposen un estàndard sobre l’erotisme apte per al gran públic. I ho referma Flanders amb una declaració segons la qual hi seguirà havent imatges sexuals, però que tindran un registre similar “als perfils més pujats de to d’Instagram”. “Una mica més accessibles, una mica més íntimes”, afegeix. La revista mantindrà també el clàssic desplegament fotogràfic amb la playmate del mes. Però intensificarà els reportatges i les entrevistes. “La diferència entre nosaltres i Vice -ironitzava Flanders-és que nosaltres apuntem al lector que té una feina”.

Playboy segueix els passos d’una altra icona impresa de la nuesa: el tabloide The Sun, que va renunciar a les fotografies de noies en topless a principis d’any.

Sense revista a Espanya

La revista Playboy va deixar de distribuir-se a Espanya el 2012, després d’una caiguda abismal de les vendes: quan el grup Planeta va deixar d’editar-la, venia només 4.742 exemplars a tot Espanya. Deu anys enrere, les vendes eren de 34.318 exemplars. El camí de Playboy a Espanya ha sigut erràtic. Va arribar el 1978, un quart de segle després de debutar als Estats Units. I feia salat: al mercat ja s’havien instal·lat publicacions com Lui i Penthouse. De fet, aquell any es calcula que les revistes eròtiques van consumir 9.600 tones de paper per imprimir quatre milions d’exemplars al mes.

El periodista especialitzat en còmics -i posterior impulsor de Ciutadans- Ivan Tubau va ser-ne el primer director. La revista la va portar primer Planeta, tot i que el Grup Zeta va optar a la franquícia fins a l’últim minut. Després la va traspassar a RBA, però les pèrdues econòmiques van fer que l’agafés el Grupo Godó, que ja aleshores, l’any 2002, va intentar polir-ne la imatge reduint el nombre de nus. El 2006 la revista torna a Planeta, ja que l’editorial de José Manuel Lara es va aliar amb Godó per explotar conjuntament una divisió de revistes. Però el 2010 Planeta va adquirir el 100% de participacions de la divisió de revistes que compartia amb el Grupo Godó i va tornar a portar-la al quiosc ja en solitari des del 2010.

stats