Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Pobres andalusets, que no saben el que es voten

Aquest és el missatge subliminar -d’un paternalisme esfereïdor, com a mínim- que es desprèn de la cobertura de l''Abc' en paper i web

1) El Periódico titula “Susana sí que pot”. És l’únic  diari del quiosc que es permet la confiança d’esmentar-la només pel nom. Ja ho va fer, fa tres dècades, amb Felipe González, també andalús, també socialista i també, aleshores, amb aspiracions monclovites que va consumar. De moment, l’apel·latiu que fa servir el diari de Zeta ajuda a fer-la familiar i propera, la qual cosa ja li va bé a una política d’esquerres.

2) El País insisteix en la seva tàctica de centrificació amb Ciutadans, que tant de material ha donat a aquesta columna últimament. Diu l’editorial: “Molt rellevant resulta també que Ciutadans, un partit amb arrels catalanes, salti a la política espanyola com a opció centrista, capaç d’assumir el paper de frontissa”. A la qual cosa jo oposo aquest titular de l’edició digital de La Vanguardia : “El PP recull el seu pitjor resultat en 25 anys per l’entrada de C’s”. O sigui, una opció centrista... que recull vots fonamentalment del PP.

3. Pobres andalusets, que no saben el que es voten. Aquest és el missatge subliminar -d’un paternalisme esfereïdor, com a mínim- que es desprèn de la cobertura de l’ Abc en paper i web. Titulars com “Andalusia es llança quatre anys més en braços del PSOE de Susana Díaz” (fan servir se arroja, un verb més drama queen, sense exacte equivalent en català) o “El canvi a Andalusia haurà d’esperar”. També El Mundo : “La terra dels 1.000 imputats va mantenir ahir intacte...”, deia l’editorial. Com si emanessin del camp i fossin una cosa consubstancial andalusa: allà els trobareu, els formosos imputats, brotant entre els gira-sols i les oliveres. I el poble, esclar, insolat i equivocat.