31/12/2011

Porom-pom-pom-pom. Pom.

2 min

Fer un programa sobre nadales sense que es disparin totes les alarmes diabètiques per excés d'ensucrament és una tasca quimèrica, però Roger de Gràcia se'n va sortir amb el seu episodi especial de No me la puc treure del cap . Evidentment, hi va haver moments per al garrapinyament emocional, dosi de nens semivirtuosos i un Raphael - again !- de to exageradament intimista, explicant el secret per interpretar amb sentiment El tamborilero (mentre un monitor, al fons, el mostrava, quaranta anys més jove, cantant allò de "Porom-pom-pom-pom. Pom").

Però també hi va haver moments per a l'humor. Com el moment en què Isabel Coixet -aquell posat, talment una Miss Scrooge del gafapastisme- narra un pèssim Nadal a Miami i conclou que, comptat i debatut, aquesta celebració és sempre depriment. El contrast amb altres imatges, com la de Roger de Gràcia colpejant-se el cap amb una pandereta o la d'un músic tocant El rabadà amb una flauta andina feta amb neules, era feridor.

També vam aprendre que algunes nadales tenen un origen pagà. El Fum, fum, fum , per exemple, en realitat hauria estat el Fot, fot, fot d'una cançó tavernària. I el Desembre congelat hauria tingut connotacions eròtiques, que l'esperit nadalenc s'ha encarregat de polir convenientment. El programa ho aprofitava per fer proselitisme de la nadala de TV3, que enguany ha gravat el grup Pastora. Que l'autor de la melodia sigui un músic que respon al nom de Caïm dóna compte de les múltiples ironies de la vida.

I, així, en mitja horeta escassa, vam tenir el resum perfecte del que és el Nadal: una successió de tòpics, cançons i escenes que en qualsevol altra època ens semblarien ridícules, però que -ni que sigui perquè no ens acusin de ser uns Coixets- acabem empassant-nos juntament amb aquell últim tros de torró, ja ressec, de nata-nous.

stats