Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Psicoanàlisi catalana aplicada a les portades sobre Grècia

El pols entre Tsipras i la 'troica' es veu de manera molt diferent a les portades de Barcelona i de Madrid

Ah, ja són aquí? Esperin, que m’acabo de posar la disfressa de psicoanalista aficionat (pipa i ulleres severes) per intentar explicar per què la premsa catalana i l’espanyola difereixen en l’enfocament de les seves portades gregues. Mirem primer les de Madrid: “Europa refusa parlar amb Grècia sota l’amenaça del referèndum” ('El País'), “Europa nega un tercer rescat a Grècia, que incompleix l’últim pagament” ('La Razón'), “Europa rebutja un altre rescat i amenaça amb més ajustaments” ('El Mundo') o “Grècia es queda sense avals” ('Abc'). Tenen en comú que es creuen el cop de porta europeu, en aquesta partida de pòquer: ha arribat el moment de caixa o faixa (caixa poca, però ja ens entenem). I ara mirem els titulars catalans: “Tsipras intenta reobrir la negociació del rescat” ('La Vanguardia'), “Últim intent” ('El Periódico'), “In extremis” ('El Punt Avui') i “Pròrroga al diàleg” (ARA). Suggereixen el contrari: hi ha partit, encara! (Ara faig una xuclada a la pipa, amb intencions dramàtiques, i imposto la veu). El contrast fa palesa aquesta moral alcoiana dels catalans de no acceptar un no com a resposta final i aquesta volença per la negociació perpètua. Com a poble que se sent maltractat per la història, tenim una fascinació per la derrota i els derrotats ('remember' 1714), així que les portades catalanes denoten la tenacitat del dèbil solidari inscrita en el subconscient. Són 60 euros.

Coda. 'El País' publica article (apareixia també a l’ARA) de Joseph Stiglitz, crític amb la 'troica'. La traducció del títol original és “L’atac d’Europa a la democràcia grega”: contundent i inequívoc. Però al diari apareix com “Obligar Grècia a cedir”, que en castellà podria semblar un imperatiu (cal obligar Grècia a cedir) i que és just el contrari de la tesi de l’autor.