Quimi Portet: com convertir un agredit en agressor

BarcelonaQuimi Portet demana un cafè amb llet a un cambrer d'un vaixell de Baleària, que li etziba: “Mira, en gallec, espanyol, francès, anglès i fins i tot en italià t'entenc; en català o mallorquí, ja no”. Queda clar, per la resposta, que al poliglot restaurador no li donava la gana entendre'l: al capdavall, un cafè amb llet és un ítem prou bàsic en un bar, diria. Però la caverna s'ha agafat al fet que Portet acompanyava el tuit de queixa –absolutament correcte de to– amb una foto del cambrer per titular que l'havia “humiliat”. Aquest és el verb, si més no, que apareixia en mitjans com La Gaceta, La Voz Libre, Libertad Digital, Periodista Digital o Crónica Global. Talment com un mitjó, aquests digitals convertien l'agredit –lingüísticament– en agressor. Això de partir-se la cara per poder parlar la seva llengua, segons la caterva cavernària, només els passa als castellanoparlants cada cop que demanen un 'café con leche'.

Invasió!

“Envaeix” al títol de portada. “Envaeix” al títol a cinc columnes de l'interior. “Envaeix” al subtítol, trencant la convenció de no repetir paraules entre elements de titulació. I “envaeix” a la primera frase del text. A l'edició en castellà, si més no. 'La Vanguardia' s'ha pres seriosament l'assumpte del 'top manta' i aquest dilluns juga fort per vendre la idea que aquesta pràctica s'ha estès a “la costa catalana de nord a sud”. La culpa es carrega –'what else?'– a Ada Colau. Si més no això es desprèn d'aquesta frase del primer paràgraf: “La tolerància de la capital catalana amb la venda ambulant il·legal està exercint [...] un cert efecte crida”. Al marge de si realment la tolerància barcelonina fa que vinguin manters a Roses –157 quilòmetres més al nord–, aquest èmfasi amb la invasió té unes connotacions delicades que potser caldria estalviar.