Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Quin és el guany de publicar la llista no oficial de víctimes?

Esbombar els noms, 48 hores després del sinistre, difícilment s’empara en el servei públic

El Mundo publica -i publicita en portada- la llista completa, però no oficial, dels 144 passatgers morts del vol 4U9525. La primícia contravé el principi que observen les companyies aèries en el sentit de no donar la relació de noms sense el consentiment de les famílies afectades. ¿Es pot invocar el principi d’interès informatiu? Sí, perquè la identitat de les víctimes forma part de les dades bàsiques relatives a l’accident. Però esbombar els noms, 48 hores després del sinistre, difícilment s’empara en el servei públic -els familiars ja estan assabentats de les pèrdues- i sembla més un exercici de lluïment -tenim la llista!- que apel·la a l’estupor i a la curiositat morbosa. Una prudència mínima obligaria a esperar, almenys, que la companyia aporti el document oficial.

Retorn al passat

Em sap greu pels esforços de Stephen Hawking, Richard Feynman o Ronald Mallett, però els viatges en el temps existeixen i són ben fàcils. Només cal tenir un ordinador i connectar-se a la secció Familia de la web de l’ Abc. Allà hi trobarem titulars tan florits com: “La culpa que l’home no s’impliqui en les tasques de la llar ni en la cura dels seus fills és de la dona”. L’asseveració sorgeix d’un estudi segons el qual la dona “no està gaire disposada” a cedir espais en les tasques domèstiques, “ja que li agrada exercir el control exhaustiu de la llar i dels fills”. Però el titular escollit pel diari és -per dir-ho suaument- desafortunat. Fins al punt que, sepultats per les crítiques, van decidir canviar-lo per “El gran repte de l’home d’avui: ubicar-se en el paper d’educador dels fills”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT