La Razón fa balanç del que, comptant avui, seran 38 anys de missatge del rei. Hi dedicaven una doble pàgina, incloent-hi una columna que, més que una ensabonada, era tot un túnel de rentat complet, amb frases com: "Es posa tothom a la butxaca amb les seves ocurrències [...] i el que més li importa és la felicitat dels espanyols. Hi deixaria la vida per ells". El diari assenyalava que una constant de les lletanies reials eren les apel·lacions a -sí, ho han endevinat- la unitat territorial. I explicaven que ja el 1975 la defensava. El diari no s'enrecorda, en canvi, d'una altra cosa que també va dir el monarca aquella vigília de Nadal del 1975. Era això: "L'any que finalitza ens ha deixat un segell de tristesa, que ha tingut com a centre la malaltia i la pèrdua del que va ser durant tants anys el nostre Generalísimo. El testament dirigit al poble espanyol és sens dubte un document històric, que reflecteix les enormes qualitats humanes i els sentiments plens de patriotisme sobre els quals va voler basar tota la seva actuació al capdavant de la nostra nació". Bon Nadal, estimats lectors. I vigileu amb l'excés de torrons i d' enormes qualitats humanes : poden derivar en una llarga i difícil digestió.
Al racó de pensar
JOSÉ GARCÍA DOMÍNGUEZ
ARTICULISTA DE LIBERTAD DIGITAL
"Casos com el de Pilar Rahola, inopinat sincretisme entre el fiscal Vixinski dels Processos de Moscou i aquella cèlebre vedet còmica d'El Molino, la Maña, només són possibles a Barcelona, una ciutat que alberga més de mitja dotzena de mercats municipals de fruites i hortalisses, la seva gran escola d'estil"
