Suspendre l’autonomia és suspendre l’Autonomia

“Hola, voldríem fer una consulta pactada”. “Miri, si vol dialogar el primer que ha de fer és renunciar a la consulta de què volen parlar”. S’enrecorden d’aquest absurd lògic? El procés deixarà per a la història alguns sil·logismes que no desmereixerien aquella mítica secció del DDT anomenada Diálogos para besugos. L’última d’aquestes cabrioles lingüístiques per fer veure que no s’està dient el que s’està dient té a veure amb el papu sacsejat aquest divendres pel govern del PP de suspendre l’Autonomia. En el cas d’ El Periódico, la mesura és explicada a la portada com una amenaça (“La vicepresidenta i el ministre Catalá branden l’article 155 de la Constitució”), però poc probable (“Dirigents del PP admeten la dificultat d’aplicar la suspensió de l’autonomia ”). Altres diaris, com El Mundo, tendien a aplanar el camí naturalitzant que se’n parli com una opció qualsevol: “Rajoy valora suspendre l’autonomia pel pols de Mas”. Però el que dóna més versemblança a la possibilitat d’un segrest de facto de la Generalitat és el tractament de La Razón. I, en concret, una columna de F. Velasco on es diu: “L’article 155 de la Constitució no suprimeix l’Autonomia, sinó [que obliga a] una execució forçosa de la llei”. Home, si no tens autonomia amb minúscula, tampoc no tens Autonomia amb majúscula. En conseqüència -un plat és un plat-, suspendre l’autonomia és suspendre l’Autonomia. La columna intenta desactivar la previsible resposta que una mesura dràstica com aquesta generaria a Catalunya. Tenint en compte la proximitat entre La Razón i el govern espanyol, la meva aposta és que, si prospera la suspensió, l’argumentari oficial serà que no hi ha violació institucional, sinó mera aplicació de la llei. Una llei tan discutible... que no es pot discutir.