Publicitat
Publicitat

Tothom torna a voler canals de TDT

Els principals grups tenen intenció d’optar al concurs, incloent-hi els que van tancar la seva oferta televisiva

És un peculiar moviment de sístole-diàstole en el món audiovisual. Cada cop que es convoquen llicències televisives, hi ha cops de colze per aconseguir-les. Però, un cop concedides, la tendència passa per anar-les tancant i abandonant, venent-les en alguns casos i rellogant el tros del dial en altres. El govern espanyol ha convocat sis canals de TDT -tres en alta definició i tres en baixa- i, de nou, el criteri polític primarà per sobre del tècnic: tot i que en matèria de programació l’Estat s’ha dotat finalment d’una autoritat audiovisual -la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC)-, al plec de clàusules no se li reserva cap paper en la presa de decisió. Ni convoca el concurs, ni tan sols elabora un informe -vinculant o no-, la qual cosa deixa les mans lliures a l’executiu de Rajoy per tenir un marge de discrecionalitat elevat, tot i que hi hagi un sistema de puntuació amb pretensions d’objectivitat. Dolores de Cospedal des del partit, i Soraya Sáenz de Santamaría des del govern, són les dues dones sobre les quals pivota la relació amb els mitjans.

El plec de clàusules del concurs és eloqüent també pel que fa a la consideració que té l’Estat de les llengües cooficials. Contactat per l’ARA, el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, lamenta: “El plec de clàusules no té en compte la promoció de les diverses llengües cooficials de l’Estat. I crec que això és una mancança, especialment perquè aquesta seria una ocasió per promocionar-les d’acord amb el que estableix la llei 7/2010 de la comunicació audiovisual”. El màxim dirigent de l’organisme regulador català diu: “És llàstima que en un escenari on hi ha una oferta de català molt reduïda, que passa majoritàriament per TV3 i 8TV, no s’aprofiti el concurs per corregir aquest desequilibri”.

A l’espera de saber com resol el concurs el govern -pot perllongar la discussió fins a la tardor-, els grups audiovisuals espanyols ja s’han llançat a la cursa per aconseguir algun dels canals.

Atresmedia

Vol rescabalar-se d’haver tancat Nitro i La Sexta 3

El grup va ser la gran perjudicada per l’apagada de canals instada pel Suprem. A diferència de Mediaset, que només renunciava a canals marginals, el grup d’Antena 3 va haver de renunciar a peces amb entitat com Nitro i La Sexta 3. Ara vol tornar-s’hi a presentar i, segons ha pogut saber l’ARA, en cas que guanyi el grup no preveu ressuscitar algun dels canals desapareguts, sinó pensar-ne un de nou, adreçat a un perfil demogràfic que no cobreixi amb Neox (joves) i Nova (dones).

Mediaset

Defensa que les llicències siguin per a qui ja fa televisió

El grup també optarà als dos canals que li permet el concurs, però no vol desvelar amb quina oferta. Mediaset va perdre La 7 i La 9 per la sentència del Suprem, però eren dos canals que aportaven només una audiència residual. Fonts de Telecinco defensen que siguin els grups del duopoli els que rebin les llicències: “Per fer televisió cal múscul financer. Només cal recordar com el 2005 es van donar els permisos per a Cuatro i La Sexta i vam haver de venir els operadors al cap d’un temps i comprar-les”.

13TV

Vol rendibilitzar que la conjuntura política li ve de cara

La cadena de la Conferència Episcopal paga uns tres milions d’euros cada any a l’editora d’ El Mundo per poder emetre a través d’una de les seves llicències. Els bisbes tenen interès a mantenir el seu mitjà de comunicació, altament polititzat, tot i l’esvoranc econòmic que els suposa (38,5 milions d’euros de pèrdues acumulades). Aprofitant les acaballes del govern del PP, que probablement perdrà la majoria absoluta, ho volen aprofitar per aconseguir dues llicències: una per emetre sense el cost actual i una altra per convertir-se ells en rellogadors i així tenir una font extra d’ingressos.

Vocento

L’editor de l’‘Abc’ tem perdre algun dels canals rellogats

Vocento també va aprofitar una junta d’accionistes per explicar que volia optar a una llicència. Ho anunciava Luis Enríquez, conseller delegat del grup editor de l’Abc, que és també president de la patronal Uteca, que aplega les televisions privades espanyoles. De nou, és una maniobra que ha causat sorpresa en el sector. El grup va perdre dues de les quatre freqüències que operava, per la sentència del Suprem, i n’hi perilla una altra, pels vuit canals de TDT que estan en l’aire, pendents d’una nova sentència judicial que podria arribar ben aviat. Però Vocento fa temps que va renunciar a fer televisió d’abast estatal, ja que va tancar Net TV, reconvertida els últims temps en La 10. Actualment cedeix els seus dos carrils en l’autopista audiovisual a Disney i Paramount Channel, després d’haver vist com, abans de la sentència del Suprem, tant Intereconomía com MTV abandonaven la TDT.

Prisa

Tot i la reculada en televisió a Espanya, volen optar a una TDT

El conseller delegat del grup, Juan Luis Cebrián, va aprofitar l’última junta general d’accionistes per anunciar que volia optar a algun dels canals, per posar fi al duopoli televisiu que exerceixen Mediaset i Atresmedia. Falta veure fins a quin punt es tractava d’un desfogament verbal o realment hi ha voluntat de pugnar per la llicència: el fet que Prisa tanqués Localia -la seva xarxa de canals locals, que va vendre Cuatro a Mediaset (un dels agents del monopoli que critica)- i que acabi de desfer-se de totes les seves accions de Canal+ no dibuixa precisament un grup que estigui en fase d’expansió del seu negoci televisiu a Espanya.

PUBLICITAT
PUBLICITAT