23/02/2017

Vicente Viguera: “Ara s’escolta més música que mai. El so? Ja milloraran!”

5 min
Viguera al costat d’un dels altaveus de la sala d’audició de la botiga Werner, al carrer Fontanella de Barcelona.

El seu pare va entrar com a aprenent a la botiga Werner que ara ell regenta. Fa 53 anys que aconsella els melòmans de Barcelona sobre quin equip de música han de comprar. I ell gaudeix fent de sommelier del so.

Quin va ser el primer moment en què la música el va agafar?

El dia que vaig anar al Palau de la Música, a escoltar un concert de violí, amb dotze o tretze anys. De Txaikovski. Em va impactar... A casa teníem ràdio i tocadiscos, però escoltàvem música mexicana, popular, sarsuela que posava el meu pare, però no pas música clàssica.

És temptador pensar que totes aquestes màquines que ens acompanyen expliquen el seu intent de recrear aquell so. Capturar-lo.

Efectivament. Per això se’n diu alta fidelitat: perquè diu la veritat. No enganya, no menteix.

I aquesta recerca de la perfecció no deu arribar mai a la meta, suposo.

És una cursa sense final: no existeix el millor equip de música del món. Sempre hi ha una passa més. Els equips són una suma d’elements i, si ho encertes, sona molt bé. Però cada vegada es millora més. O tornen coses. El vinil, que va morir, ara ha ressorgit amb més força que mai. Perquè, en realitat, encara no hi hagut cap tipus de so que millori el vinil.

El CD es creia etern. Ara paga el preu de la seva altivesa.

El CD no genera soroll de fons, el pots fer anar amb un comandament, no has de canviar de cara... Tot són avantatges, aparentment, però el so fatiga més que el del vinil.

¿Quan va decidir que en viuria, del so i de la música?

És una evolució, com el client que comença amb un equipet i acaba amb un equipàs. Li passa al client i em passa a mi, que vull oferir el millor. Ara aviat anirem a Munic, on se celebra la fira més important de la línia alta. A veure què ens ensenyen. Escoltar música és un plaer i, com més bé sona, més plaer. El repte, per tant, és com millorar-ne el so per provocar més plaer.

Espanti’m una mica. De quins preus parlem, en la línia més cara?

Hi ha una marca holandesa de cables, no diré quina, que ven dos cables d’altaveu, de dos metres i mig cadascun, per 65.000 euros. A partir d’aquí, imagini els components.

Vostè reivindica molt els cables, els grans oblidats.

És que és molt important. Imaginem que vostè i jo gastem 1.000 en un equip. Però el meu sona millor. Per què? Doncs perquè jo he invertit un 20% del pressupost en cables i el 80% en l’equip. Vostè ha posat el 95% en l’equip. Per tant, té un equip millor que el meu, però sona pitjor perquè només els cables no estan a l’altura. El cable transporta el so. Oi que per al vi, quan el volem transportar de l’ampolla a la boca, preferim una copa a un got de plàstic? Doncs és el mateix.

Però una oïda no formada en un conservatori nota gaires diferències, a partir de cert nivell?

Això és un procés. L’ideal és començar de jove amb un equipet. Et fas gran, tens més experiència, més calés i no s’acaba mai.

Fem-ho al revés i comencem per baix. Quant costa aquest equipet del qual parla, per iniciar-se?

Un equip es pot fer amb 300 euros per cada peça: l’amplificador, el CD, els altaveus i el 20% dels cables, no se n’oblidi... per uns 1.000 euros, ja tens una qualitat bastant correcta.

Quan veu tanta gent pel carrer escoltant música des d’un mòbil i amb auriculars que costen quatre duros se li deuen posar els pèls de punta.

Jo soc molt positiu. Ara s’escolta més música que mai. El so? Ja milloraran! L’important és que escoltin música. Si no, aleshores sí que seria un fracàs. I, en tot cas, hi ha auriculars barats que sonen molt bé. Però és veritat que no tenim la cultura musical que hi ha a França, Anglaterra o Alemanya, que és el bressol.

La sala també és important. ¿Algun consell domèstic bàsic?

Evitar les superfícies planes. Que hi ha un vidre? Doncs cal tapar-lo amb una cortina. Allà on rebota una pilota de tennis, rebota el so. Però si hi ha una tela, o unes fustes que absorbeixen, treus ecos i rebots. Una finestra és bonica, però quan escoltes música, millor córrer la cortina.

¿Es pot escoltar música bé des d’un ordinador?

Veiem i escoltem en analògic, però el senyal arriba en digital. Tots els aparells tenen un conversor de digital a analògic. Però en podem tenir un d’extern. Aquest trasto [assenyala un aparell], per exemple, és un conversor. És d’alta gamma i costa uns 30.000 euros. I amb una màquina així, podem fer que la gravació digital, si està ben feta, s’aproximi a la qualitat del vinil.

¿Els joves, en tot cas, segueixen interessats per la qualitat del so?

La clientela nostra és la més melòmana de Barcelona. La gent del Palau i del Liceu venen tots per aquí. Els fills d’aquests senyors escolten música amb nivell i tenen l’oïda educada. Però el que no té la sort de tenir uns pares que l’hagin educat, fa el que pot igualment. La base és escoltar-ho bé ja des de petit, perquè després ho necessites.

Fa més de mig segle que treballa a Werner. No té ganes de jubilar-se?

Cap ni una. Tinc 73 anys. Res, segueixo 40 anys més i em jubilo. I que vostè ho vegi. A mi m’agrada el que faig i tinc molta sort: tothom que entra per aquella porta, són gent que no té problemes d’hipoteca, que estan bé de salut, que gaudeixen amb la música, que estan contents... I jo em guanyo la vida i em donen les gràcies. És tot positiu!

Porten 83 anys al carrer Fontanella. Molts comerços singulars han hagut de tancar davant la pressió de les franquícies. Com ho porta?

Això nostre és molt minoritari. Jo dic que venem Ferraris i Maseratis, i també alguna bicicleta. Però no venem ni camions ni tractors: no hi ha res professional, tot és domèstic. Res del que veu serveix per a una discoteca. I sí, la crisi és per a tothom i hem passat uns anys durs. Però aguantem. Sap el que passa? A la gent que li agrada de debò la música, si ha de prescindir d’altres coses, ho fa.

Després de manegar-se tot el dia entre vàlvules i altaveus, segueix escoltant música, a casa?

Depèn del dia. Si estic cansat, la televisió em relaxa, la música em requereix atenció. Faig el joc: la imatge per relaxar-me i el so per gaudir-lo.

stats