Una manera astuta de 'catalanitzar' l'escàndol de FCC amb les escombraries
BarcelonaDe la mateixa manera que parlem de micromasclisme i microracisme, hauríem de parlar potser també de microcatalanofòbia: petits detalls que en aparença no tenen més importància, però que resulten reveladors. 'The devil is in the detail' (el diable és en els detalls), que diuen els anglesos. Per exemple, aquesta setmana 'El País' treia un molt bon tema propi sobre un aparent frau de FCC amb les escombraries de Barcelona: documents que demostren que alteraven les dades i la recollida de residus per poder facturar més. Tot d'una, en la peça apareguda a la web, el redactor cita un dels correus electrònics en què es fa palesa la martingala i detalla que el missatge "està escrit en català". Ah, caram. En què ajuda, de cara a la comprensió de la notícia, especificar en quina llengua s'ha redactat el correu? Quina informació aporta, exactament? Doncs cap: és només connotació. El petit detall –'the devil'– suggereix que es tracta d'un (nou) cas de corrupció "catalana". Amb denominació d'origen, per entendre'ns. Si els llibres d'estil dels diaris determinen que no s'ha d'explicitar el color de pell d'algú o la seva procedència, a menys que resulti necessari, no veig per què s'ha d'especificar que un dels presumptes corruptes és catalanoparlant. Potser és una fotesa, potser un deix de l'inconscient, però prou que, per a l'edició en paper, a algú li devia grinyolar l'esment: allà ja no hi surt.
L'any 2003, relatant el cas d'un noi que havia mort ofegat pel tap d'un bolígraf, alguns diaris deixaven caure que havia estat en classe de català. Era una manera com qualsevol altra d'atacar la normalització, suggerint subtilment que l'estrès inherent a haver d'estudiar aquesta llengua havia provocat l'incident. Això d''El País', òbviament, és molt menor en comparació, però utilitza la mateixa tècnica.
