Un bar per al veritable periodisme d'investigació

BarcelonaVa, avui un respir, per si demà es desencadena allò que els americans anomenen, escatològicament, una 'shitstorm' (no m'ho facin traduir). Els volia parlar del bar Mirage, un establiment de Chicago realment singular: sota l'aparença de lloc per anar-hi a abeurar-se, hi havia una trampa periodística. La va parar la reportera Pam Zekman. Feia temps que sentia històries de com els inspectors dels locals de restauració funcionaven només a força de suborns, però ningú volia donar la cara en un diari. Així que, com que la recta és la línia més directa entre dos punts, Zekman va proposar al seu diari, el 'Tribune', que compressin un bar per comprovar-ho en persona. Com que li van dir que no, se'n va anar a la competència, el 'Sun-Times', on la van acollir amb els braços oberts i un xec per adquirir el local, que va costar 13.000 dòlars. El van modificar per poder-hi instal·lar càmeres ocultes. I mantenien unes instal·lacions plenes de deficiències. "El soterrani estava ple de cucs", recorda un dels reporters. Els inspectors anaven i venien amb un sobre a la butxaca. Van mantenir el bar obert durant més de tres mesos. I les seves investigacions, publicades en una sèrie de 25 articles, van servir per destapar la corrupció sistèmica municipal i pràctiques d'evasió d'impostos per valor de 16 milions.

La creu de tot plegat? Molts col·legues de professió van censurar els mètodes emprats. Una de les divises bàsiques del periodisme és l'honestedat a l'hora d'aconseguir la informació. Però què passa quan els canals habituals estan vedats? El jurat del Pulitzer va debatre intensament sobre si havien de nominar-lo. No va ser el cas.

Jo el trobo un exercici deliciós –i honest– de periodisme d'investigació. Res a veure amb el que practiquen alguns dels que s'omplen la boca amb el terme i l'únic que fan és de trista corretja de transmissió. De movedors de dossiers.