Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El primer combat que ha de lliurar TV3 no és el de l’audiència (i 2)

El primer combat que ha de lliurar TV3 no és el de l'audiència (1)

Deia ahir que, abans de lliurar la guerra de l’audiència, TV3 necessita resoldre les batalles del relat i dels diners. I que, en el fons, les dues lluites són la mateixa cosa. TV3 va tenir un discurs guanyador durant molts anys. Però vet aquí que, amb la crisi, es va instaurar una dicotomia tan tramposa com letal: es va començar a oposar el pressupost de la Corporació amb el dels hospitals. “¿Volem TV3 o quiròfans?”, es repetia, no necessàriament des de partits unionistes. I, esclar, la resposta bona era quiròfans. És així com, un bon dia, TV3 es va llevar amb 75 milions menys d’aportació del Govern. La retallada va ser més severa que a la resta del servei públic i calia sumar-hi el retrocés en captació publicitària. El resultat? En quatre anys el pressupost del que s’anomena pantalla -és a dir, els programes, pel·lícules i drets esportius que no es fan internament- s’ha reduït a la meitat.

TV3 necessita més diners si vol recuperar aquella aura d’equip guanyador que l’acompanyava (i que ho feia, paradoxalment, fins i tot quan no liderava els rànquings!). La BBC catalana, recorden? Però aquests diners no arribaran si la societat no els exigeix. Si no hi ha un debat sobre què costa una televisió en un país mitjà d’Europa i decidim si volem dotar-nos d’aquesta infraestructura. I si els treballadors de TV3 -actualment el 54% de la despesa- no s’involucren en la transformació d’un ens creat amb el marc industrial dels anys 80 per dur-lo -de manera no traumàtica- cap a una estructura més àgil. I si la Corporació no recupera el paper de motor de l’audiovisual, una indústria estratègica al segle XXI. Ja n’hi ha prou del vell esquema que la cultura és una aigüera foradada que les subvencions no acaben mai d’omplir: recuperar el relat és explicar també l’efecte multiplicador dels diners invertits en projectes amb els privats.

Parlo amb molta gent de TV3 -directius, tècnics, periodistes...- i el desànim general és acusat. Sovint em fan saber el seu malestar perquè a l’ARA expliquem els tràngols que estan passant. Però la solució no és matar el missatger o negar l’evidència. Cal assumir que hi ha un problema i traslladar-lo a la societat: convertir-lo en un afer de debat polític, per molt que això incomodi els partits al govern i els directius que aquests partits han proposat. I recuperar l’autoestima perduda. Perquè TV3 segueix sent un canal líder, amb més bona valoració qualitativa que cap altra cadena generalista, amb talent intern i associat, amb uns informatius que doblen els de qualsevol altra cadena. La reconnexió emocional és urgent. I la pilota és a la seva teulada.

PUBLICITAT
PUBLICITAT