El deuen haver sentit, l'adagi segons el qual que un gos mossegui un home no és notícia, que només ho és si és l'home qui mossega el gos. Per tant: és notícia que Cascos i Arenas neguessin que al PP hi ha comptabilitat en negre? No ho sembla -és el que s'espera que diguin- però ahir tres diaris obrien la portada així: "Arenas i Cascos neguen una caixa B en el PP" (Abc), "Cascos i Arenas neguen que haguessin cobrat en diner B" (La Vanguardia) i "Arenas i Cascos denuncien les mentides de Bárcenas" (La Razón). I mira que, dimarts, un home havia mossegat un gos (ehem, per entendre'ns). I així ho van recollir El Mundo ("El successor de Bárcenas ratifica dades claus de la comptabilitat B"), El Periódico ("El successor de Bárcenas diu que va cobrar en negre") i l'ARA ("El substitut de Bárcenas va cobrar en negre"). I, com que em sobren cinc línies i som a l'estiu, els deixo amb una mica de lectura. "La història s'estava escrivint no en termes del que succeïa, sinó del que havia de succeir, segons diverses línies de partit". Aquest és George Orwell analitzant -astorat - la peculiar manera de fer de la premsa espanyola. Era el 1943. Fa setanta anys.
Una carta polèmica a 'La Vanguardia'
Les cartes dels lectors són un espai de participació i, per tant, gairebé totes les idees són benvingudes. El "gairebé" és perquè se sobreentén que un mitjà no pot esperonar el discurs de l'odi a les minories. Vull pensar que aquest filtre no va funcionar ahir a La Vanguardia quan va publicar una missiva d'un lector en què es deia que Barcelona estava "literalment presa pels homosexuals d'Europa", cosa que només s'entenia perquè "esclar, no s'han de fer escarafalls als diners, vinguin d'on vinguin". I concloïa: "Quan observo tan escandalós disbarat, tanta confusió entre llibertat i llibertinatge, tant exhibicionisme morbós, em ve a la memòria el tràgic final de la Sodoma bíblica".
