La consulta d’Unió, interpretada contra el procés

Amb la votació d’Unió no es tracta tant de veure si l’ampolla és mig plena o mig buida com de constatar si segueix havent-hi ampolla o s’ha trencat en bocins. O, per expressar-ho en termes dospuntzero, si @Ciuduran ha de començar a mirar si l’usuari de Twitter @Uduran està lliure. (Que no ho està, que ho acabo de mirar.) El titular més favorable a Duran i Lleida era el de La Vanguardia : “La cúpula d’Unió guanya la consulta per un marge escàs”: només al final hi havia la galleda d’aigua freda. El Periódico, en canvi, començava pel matís, de manera que ja des de la primera paraula impossibilitava cap triomfalisme: “Ajustat aval a Duran per plantar cara a Mas”. Però en el fons també escombrava la interpretació cap a la banda oficialista, en titular el seu editorial “Indiscutible toc d’atenció al procés”. El text subratllava que el partit és “històric i central del catalanisme”, però obviava que, comptat i debatut, només són 1.351 persones les que han votat la proposta de la direcció. El Punt Avui titulava “Victòria pírrica de Duran”, fent-se seu però sense especificar-ho -a la SGAE vas- l’adjectiu que va fer servir Antoni Castellà, líder del sector renovador. L’ARA subratllava el cisma, amb “Unió es parteix”. Dels diaris de Madrid, només El País ho treu en portada, en un titular que ven la victòria de Duran sense matisos: “Duran guanya el suport d’Unió per distanciar-se de l’independentisme”. I el més interpretatiu era el de l’interior de l’Abc, perquè contradiu la noció de la direcció -que assegura estar compromesa amb el procés- i en canvi afirma que “la proposta de Duran s’imposa al sobiranisme i deixa Unió escindida en dos”. Potser no han entès la pregunta. O potser l’han entesa massa bé, no ho sabria dir.