Una crítica subtil a l’homenatge de Felip VI als republicans

Els diaris establishistes solen professar un vassallatge al rei coherent amb la seva voluntat de no remenar gaire l’statu quo. Però vet aquí que avui El País començava amb aquesta frase la seva crònica del viatge de Felip VI per Mèxic: “Tres quarts de segle després, en la llunyana terra que els va donar refugi, un rei d’Espanya va retre homenatge a l’exili republicà”. Amb subtilesa, el gir de la frase fa que, abans de donar la notícia -o sigui: l’homenatge-, el redactor li etzibi dos retrets: que fa tard i que ho fa a l’estranger. De fet, unes setmanes abans, a París, va retre homenatge a La Nou, una unitat que va lluitar per l’alliberament de França dels nazis i que estava composta fonamentalment per republicans. Aquest gest va encendre tot d’entitats de defensa de la memòria històrica: denunciaven, per exemple, la vergonya que suposa que el primer homenatge del monarca als combatents antifeixistes fos en un acte oficial francès, no espanyol. O que Felip mai ha condemnat explícitament el franquisme (d’acord, això suposaria invalidar el règim que va nomenar rei -atado y bien atado- el seu pare, però seria un bon moviment estratègic). El comunicat de les entitats republicanes va trobar escàs aixopluc a la premsa, no cal dir-ho. Per això cal conformar-se, a la premsa espanyola, amb frases com les d’ El País en les quals cal llegir entre línies. Però és molt millor això, esclar, que no la crònica de l’Abc sobre el mateix tema. Allà s’hi diu que Felip VI va retre homenatge als “exiliats per la Guerra Civil”. Com si l’exili fos de tots dos bàndols i circumscrit estrictament als tres anys del conflicte. Només indirectament s’admet que els desplaçats eren republicans.

Tanta feina a fer, encara, en matèria de memòria històrica.