Com estalviar-li a Rato la pena de portada

BarcelonaDiu la llegenda que els veïns de Königsberg posaven els seus rellotges en hora quan veien passar Immanuel Kant per davant de casa: tanta era la regularitat dels seus passejos vespertins. A Espanya, els ciutadans poden ajustar l'hora amb les actuacions de la justícia. El seu sentit del tempo fa empal·lidir els metrònoms de cristall de quars. Només cal veure com, tic-tac, la sentència exemplar de les targetes 'black' arriba l'endemà de la polèmica decisió de deixar Urdangarin en llibertat sense fiança. I, així, Rato i Blesa encapçalaven sis de les vuit portades –totes menys les d''El Punt Avui' i l'ARA– per bé que en el cas d''El Periódico' el titular era doble i fragmentat “Condemnats... i a casa seva”, amb la foto de Rato i Blesa a dalt, i la del marit de la infanta a sota. I Urdangarin, relegat a la resta, esclar. I amb un diari com 'La Razón' que minimitzava Rato –un vicepresident primer espanyol condemnat a presó!– a la cua d'un subtítol. I sense foto d'ell, esclar. El polític del PP tampoc no apareix en el titular interior. Fantàstic: tens la notícia d'una patumíssima que anirà a la garjola, ho destaques com a notícia més important per tapar la vergonya urdangariana però al mateix temps n'amagues el nom. També 'El Mundo' evitava Rato en el titular i en la foto. ¿Qui ho diu que no es pot ser a missa i repicar al mateix temps?

Ei, però ja sabem –ens ho repeteixen cada dia– que la justícia és independent. “Impecables relleus a la Fiscalia”, es titula l'editorial de 'La Razón'. També 'Abc' i 'El Mundo' aproven la tanda de substitucions executada. En canvi, el tractament de 'La Vanguardia', 'El Periódico', 'El País', 'El Punt Avui' i l'ARA era eminentment crític i recollia les sospites de politització que sobrevolen el ministeri fiscal.

Mira, ja passa la justícia espanyola. Ui, el rellotge marca les onze i vint-i-tres. Vaig a ajustar-lo, que se m'ha avançat un minut.