Publicitat
Publicitat

Mitjans Públics

Opinió Exprés

Un final indigne

"El que està en joc no és el destí d'un miler llarg de treballadors, sinó el dret dels valencians de tenir una televisió pròpia"

De matinada, sense avisar, agònicament, amb policia... La incapacitat del govern Fabra de tancar amb un mínim de dignitat Canal 9 no és res més que la cirereta del pastís del gran despropòsit que ha estat la gestió del PP de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Estructura inflada, pèssima gestió econòmica i de l'equip humà, desprestigi informatiu: l'equació perfecta per corcar una televisió des de dins i, aleshores, encongir les espatlles i dir que, esclar, tan cara i amb tanta poca audiència, l'únic que es pots fer és tancar-la.

“No ens prenen una televisió, ens prenen un dret”, deia aquest matí de divendres un dels treballadors de la cadena, en l'especial improvisat a Canal 9 a l'espera que caigui la guillotina i es passi a negre. I té tota la raó. El conflicte laboral –aquell ERO que la justícia no va trobar la manera d'empassar-se– ha desenfocat el debat: el que està en joc no és el destí d'un miler llarg de treballadors, sinó el dret dels valencians de tenir una televisió pròpia amb la qual rebre informació i entreteniment en valencià. El que calia fer és canviar Canal 9 per recuperar el vincle amb els ciutadans, no pas tancar-la.

Acabo amb una frase del mateix treballador, quan faltava poca estona perquè el canal perdés la seva veu: “Si ens deixem prendre aquest dret, altres en vindran”.