29/11/2013

Un final indigne

1 min

Barcelona @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } De matinada, sense avisar, agònicament, amb policia... La incapacitat del govern Fabra de tancar amb un mínim de dignitat Canal 9 no és res més que la cirereta del pastís del gran despropòsit que ha estat la gestió del PP de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Estructura inflada, pèssima gestió econòmica i de l'equip humà, desprestigi informatiu: l'equació perfecta per corcar una televisió des de dins i, aleshores, encongir les espatlles i dir que, esclar, tan cara i amb tanta poca audiència, l'únic que es pots fer és tancar-la.

“No ens prenen una televisió, ens prenen un dret”, deia aquest matí de divendres un dels treballadors de la cadena, en l'especial improvisat a Canal 9 a l'espera que caigui la guillotina i es passi a negre. I té tota la raó. El conflicte laboral –aquell ERO que la justícia no va trobar la manera d'empassar-se– ha desenfocat el debat: el que està en joc no és el destí d'un miler llarg de treballadors, sinó el dret dels valencians de tenir una televisió pròpia amb la qual rebre informació i entreteniment en valencià. El que calia fer és canviar Canal 9 per recuperar el vincle amb els ciutadans, no pas tancar-la.

Acabo amb una frase del mateix treballador, quan faltava poca estona perquè el canal perdés la seva veu: “Si ens deixem prendre aquest dret, altres en vindran”.

stats