11/01/2017

La temptació de fer trampes per demonitzar Trump

2 min
"Santamaría i Junqueras veuen inviable el referèndum pactat", portada de 'La Vanguardia'

BarcelonaEls nomenaments de Trump certament configuren un gabinet dels horrors, però els periodistes contraris al president electe –o sigui, quasi tots– han d'evitar caure en la temptació de suspendre el rigor periodístic amb el pretext d'etzibar-li una andanada. El futur fiscal general serà Jeff Sessions i 'El Mundo' el 'saludava' amb el titular “El fiscal general abjura del Ku Klux Klan”. A la web, trobo un titular similar, però amb el verb “renega”. Per abjurar o renegar d'alguna cosa, primer n'has d'haver format part o has d'haver-hi prestat el teu suport. Llegint la notícia, es parla d'unes “presumptes simpaties” que no concreta enlloc, més enllà d'uns comentaris suposadament racistes que van emergir als anys 80. I la notícia omet una dada biogràfica –un fet!– que realment era indispensable: Sessions va jugar un paper actiu en el judici que va condemnar a mort un líder del Ku Klux Klan, que va linxar un jove negre per impressionar el seu pare, també del Klan. Anys més tard, en va presidir l'execució. Potser no podia fer cap altra cosa, dins del sistema en què es trobava, però és un apunt prou significatiu per no amagar-lo sota la catifa.

I escric això pensant que, probablement, Sessions sí que sigui un racista: les organitzacions del ram així el qualifiquen i algunes de les seves declaracions fan feredat. Però des del punt de vista periodístic és censurable utilitzar verbs que suggereixen una relació amb el KKK i obviar una dada biogràfica clau, només perquè va en contra del relat. Hem de denunciar els racistes, però amb fets. L'exageració de les maldats de Trump i la seva banda pot resultar profitosa a l'hora de vendre diaris, m'imagino, però si hi anem pel broc gros, es corre el perill d'abonar això que ara en diuen postveritat. I de la qual la majoria de mitjans abominen, com si la cosa no anés una mica amb tots plegats.

stats