Un premi Pulitzer crític amb els premis Pulitzer

BarcelonaPat Oliphant és un dels dibuixants més icònics de la premsa dels Estats Units, amb més de 50 anys de carrera. I és, també, un crític acèrrim dels Pulitzer. Per demostrar que el jurat no premiava una tècnica de dibuix o uns mecanismes humorístics concrets, sinó que es deixava guiar per les seves passions polítiques, va decidir enviar una candidatura pensada per posar en evidència el jurat. L'acudit amb el qual va concursar, en l'edició de 1967, retratava el president del Vietnam del Nord, Ho Chi Minh, amb el cadàver d'un vietnamita en braços, i dient-li: “No ens convidaran a la taula de negociació, oi?”. Era una de les seves pitjors vinyetes, segons admetia, presentada només com a denúncia del biaix polític del jurat. I, efectivament, va guanyar. Oliphant no va tornar a enviar mai més cap dibuix i va criticar en diverses ocasions els que, d'altra banda, passen per ser els premis més prestigiosos del periodisme. Hithcock deia que valorar una pel·lícula per la trama era com avaluar un bodegó segons si t'agradaven les fruites concretes que hi sortien. Pat Oliphant va demostrar que, amb els acudits de premsa, sovint ens agraden més depenent de si són més de pomes o bé de taronges.

A pagar

Prop de tres milions de dòlars és el que haurà de pagar el 'Daily Mail' per haver suggerit que Melania Trump, esposa del president dels Estats Units, es guanyava un sobresou oferint serveis sexuals, durant l'etapa en què va treballar de model. El diari ha reconegut que la informació que va publicar era falsa i li demana disculpes. De tant en tant, el 'Daily Mail' remuga perquè la Wikipèdia ha determinat que no és una font fiable que els seus editors puguin citar. Doncs bé, aquí tenim un nou exemple de per què li passa això. Quants diaris de la caverna, per cert, mereixerien un tracte similar?