La premsa de Madrid i la centcinquantacincofília

BarcelonaGonzález, Aznar i Zapatero es prodiguen avui per diverses portades. L''Abc' en fa portada règia i monogràfica. A Catalunya, 'El Punt Avui' i l'ARA destaquen també, però amb un context crític, aquesta peculiar aliança entre l'etern sospitós de ser Mr. X en el GAL, l'home que va dur Espanya a una guerra per poder aparèixer com a mascota en una foto al costat de Bush i Blair, i el mel·liflu senyor Apoyaré. El que els uneix –a banda de l'obsolescència– és la seva oposició al Procés. I la línia dura: “Aznar i González aplicarien l'article 155 per defensar la Constitució”, diu un subtítol d''El Mundo', un diari que acull Jiménez Losantos, conegut per haver popularitzat contra Rajoy l'epítet homòfob Maricomplejines.

En tot cas, s'endevina en la premsa capitalina un desig freturós per la suspensió de l'autonomia catalana. La pruïja intensa que provoca la centcinquantacincofília...! És el somni humit compartit entre els diaris espanyolistes i també els independentistes que busquen la resposta excessiva de l'Estat per forçar la intervenció internacional. Però Mariano és partidari del 'no meneallo' i així ho expressa al seu diari –amb perdó del 'Marca'– que no és altre que 'La Razón'. Diu el titular d'obertura de primera pàgina: “Rajoy evitarà aplicar l'article 155 a Catalunya”. Però atenció al subtítol. Diu: “Moncloa només ho contempla com a únic recurs, perquè creu que la reforma del TC permetrà frenar el referèndum”. És a dir, que el que s'expressa en un futur rotund en el titular (“evitarà aplicar”), de sobte es transforma en un “últim recurs” i, per tant, en una possibilitat.

És l'equivalent periodístic de les pel·lícules de M. Night Shyamalan, com 'El sisè sentit' o 'El bosc': et fan capgirar en l'últim minut el sentit de tot el que has vist abans. És a dir, una trampa com un piano.