La premsa no es posa d’acord en qui haurà trencat CiU

BarcelonaDos no es barallen si un no vol, que diu una de les dites més clenxinades, però la premsa ha tendit a carregar l’anunciada ruptura de CiU a una o altra sigla. Per als diaris de Madrid, la culpa de tot és l’entestament de la C pel full de ruta independentista. Així, 'El Mundo' titulava “Unió rechaza el 'trágala' de Mas”. I també 'La Razón' incloïa aquest castís 'trágala' en un titular equivalent. (Per als amants de l'etimologia: això de 'trágala' ve d’una cançó que els liberals cantaven per fer enrabiar Ferran VII, a qui li van fer jurar –sisplau per força– la Constitució). L’altre parell de titulars agermanats era atípic: 'El País' i l’ARA: “Unió Democràtica es prepara per a la ruptura amb CDC” i “Unió es prepara per a la ruptura”, respectivament. En aquest cas, el pes es carregava sobre la U: és la seva posició la que converteix la formació en incompatible amb el programa electoral amb què Mas vol concórrer a les eleccions del 27-S. 'La Vanguardia', en canvi, titulava “CiU es prepara per a la ruptura”. O sigui, aquí ja és cosa de la federació i, per tant, en corresponsabilitzava CDC. La crònica anava acompanyada de dos articles d’opinió. En un, Antoni Puigvert picava el crostó convergent: “Mas i Homs es limiten a cobrar la factura retòrica de l’enfrontament intern d’Unió (manen tant, a Convergència, que poden desmuntar-la sense que cap militant gosi alçar el dit)”. En l’altre, Isabel Garcia Pagan 'repassava' els crítics d’Unió: “Hi ha els partidaris de la confluència amb Convergència i l’adéu a la Unió de sempre encara que se’n proclamin hereus”. També 'El Punt Avui' jugava la carta de l’equidistància amb “CiU: ruptura a la vista”. (Escric això sense saber com ha acabat la cosa: com no trenquin tindrem unes quantes portades –que ve el llop, que ve el llop!– per guardar).