15/10/2015

Si prens cafè sense sucre podries ser un periodista poc rigorós

2 min
ds

BarcelonaEl titular ha corregut pels mitjans digitals d’arreu amb la mateixa rapidesa que el ciclista robaestelades del passeig Lluís Companys. “Si prens el cafè sense sucre, podries ser un psicòpata”. El destí de la notícia ha resultat ser, tanmateix, estampar-se també contra l’implacable asfalt de la dura realitat. El tema es basa en un estudi segons el qual els afectats de psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme prefereixen els gustos amargs com el del cafè o la cervesa.

Però resulta que el treball, publicat al portal Appetite, té un problema metodològic greu. No és que els enquestats tastessin coses i n’avaluessin el gust: senzillament els preguntaven si preferien els sabors dolços o els amargs. Quan responem una enquesta som conscients d’estar oferint una imatge de nosaltres a un tercer. I responem en conseqüència. Els que marcaven més alt en les preguntes adreçades a detectar trets sàdics és probable que prefereixin dir que s’estimen més el cafè negríssim i sense sucre que no pas un xuixo de crema sucat en un pot de Nutella. Però és que fins i tot si resultés certa aquesta correlació, la notícia seguia sent pur esquer de clic -a falta d’una traducció més creativa del que en el sector es coneix com a clickbait -, ja que insinua una causa-efecte no ja poc rigorosa, sinó directament ridícula. I l’estudi ho personalitza en el cafè, perquè fa de molt més ben titular.

El tema podria ser un entreteniment banal per amanir amb una mica de conversa intranscendent les sobretaules: riure de qui demana el cafè sol i alertar el pobre que hi enfonsa dos terrossos de sucre, probable víctima propiciatòria. Si no fos que, amb la conya, s’estigmatitzen un cop més, a cop de clic, les malalties mentals.

stats