Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Per què de la CUP en diem “esquerra radical”

Canviar d’arrel el sistema fa justícia al que pretén la CUP

Reconec que quan vaig veure a l’ARA que qualificàvem en un titular la CUP d’“esquerra radical” vaig arrufar una mica el nas: el terme s’ha connotat negativament els últims anys per culpa de determinats mitjans, que el fan servir exclusivament en contextos pejoratius. Dues portades d’exemple: “El PSOE es rendeix a l’esquerra radical a Barcelona i València” ( Abc) i “Barcelona i Madrid, en mans de l’esquerra radical” ( El Mundo). El mitjà és el missatge i, en aquestes capçaleres, “esquerra radical” sona gairebé a kale borroka. Però si mirem el diccionari de l’IEC, la definició que dóna —en l’accepció que ens interessa— és ben neutra: “Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes”. Al capdavall, la paraula radical ve d’ arrel. I, en aquest cas, canviar d’arrel el sistema fa justícia al que pretén la CUP. I no la prejutja. Anticapitalista seria més descriptiu, però es menja mig titular: un drama, en termes periodístics. Amb tot, jo encara conservava alguns dubtes: el lector podia rebre connotat un terme, encara que nosaltres el féssim servir des de la neutralitat. No seríem allà per aclarir-ho (aquesta columna, de fet, intenta pal·liar aquest efecte).

En tot cas, debatent sobre el tema, l’Ignasi Aragay va aportar un argument de pes: no podem renunciar a un marc mental propi, no contaminat. Estic d’acord que ha de prevaldre aquesta consideració. El mitjà és el missatge, segons diu la famosa frase de McLuhan: és positiu que el diari escrigui el que de fet significa radical sense sotmetre’ns a la voluntat d’altres emissors de pervertir el significat del terme. La identitat, al capdavall, també es guanya defensant les paraules.