Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

El mite sobre la mortalitat dels huracans femenins

Els huracans amb nom femení fan més morts que els que tenen nom d’home, assegurava un estudi del qual es feia ressò la BBC

Tenia tota la pinta d’aquests estudis absurds que fan fortuna perquè asseguren clics a les edicions digitals, però em va cridar l’atenció perquè la BBC se’n feia ressò i no solen frivolitzar amb la ciència. Els huracans amb nom femení fan més morts que els que tenen nom d’home, asseguraven. I això era així perquè la gent es confiava més amb els noms de dona, per allò dels estereotips. Estrany, oi? L’estudi -sense que serveixi de precedent!- venia d’investigadors universitaris i tenia metodologia científica: no era filfa viral. La llàstima és que, tot i així, tenia errors de plantejament, derivats del fet que hi barrejaven estadístiques de quan els huracans tenien noms exclusivament femenins amb les de quan s’alternaven. Tenint en compte que les infraestructures i sistemes de detecció han tendit a reduir el nombre de morts de cada desastre és normal que els huracans antics -batejats només en femení- disparin les estadístiques. I després hi ha el fet que quatre huracans ( Diane, Camille, Agnes i Sandy ) acaparin el 38,5% de les morts de l’estudi. De nou, els tres primers corresponen a l’època dels noms de dona. Si es treuen de l’equació, les dades són més equilibrades. Un altre rang d’objeccions són les que es refereixen a com s’atribueix la diferència de morts segons el nom exclusivament al factor del nom. La veritat és que resulta divertit llegir a internet tota la controvèrsia generada per l’estudi (bé, depenent de quines siguin les aficions de cadascú). Pocs espectacles més edificants que científics barallant-se civilitzadament, armats de bata i ironia. I, pel que fa al gremi periodístic, ens recorda que com més estrambòtica sigui una conclusió, més val la pena mirar-se-la a fons, per molt que vingui avalada pel logotip d’una universitat americana.