Un vincle subtil entre falangistes i independentistes a ‘El País’

BarcelonaDiu l’editorial d’'El País': “Que el proceso independentista haya varado no implica que no haya un amplísimo número de votantes independentistas de buena fe, inasequibles al desaliento”. Deixant de banda la tendència paternalista de la premsa estatocapitalina de considerar que els que no pertanyen al seu bàndol són pobres babaus manipulats –la qual cosa és una manipulació, al seu torn–, subratllo aquest “inasequibles al desaliento”. L’expressió la va encunyar José Antonio Primo de Rivera en definir la Falange com “una irreductible minoría inasequible al desaliento”. Fa de mal recuperar, francament. I és lingüísticament incorrecta, tal com va explicar Lázaro Carreter –al mateix diari, ehem– recordant que hauria de ser “inaccesible al desaliento”.

El titular (una mica) misteriós de ‘La Razón’

Escriu 'La Razón' en portada: “Tensa reunió Rajoy-Sánchez: ‘La seva política és pocavergonyeria d’alt nivell’”. Imaginin-me ara amb veu de Juanjo Cardenal a 'Si lo sé no vengo' dient-los: “Atención, pregunta”. I la pregunta és: De qui és la cita? De Rajoy o de Sánchez? Impossible de saber-ho, pel titular. Va, com a pista, hi llanço avanttítol: “Moncloa critica que el líder del PSOE carregués contra el president abans de la seva trobada”. De nou, la frase de la pocavergonyeria és òrfena: podria ser la crítica de Moncloa però també la càrrega del líder del PSOE. Quan Marshall McLuhan deia allò que el mitjà és el missatge es referia –anticipatòriament, esclar– a aquesta portada: el lector habitual de 'La Razón' no deu haver tingut cap problema per deduir que el pocavergonya havia de ser el socialista.