Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El CIS, els 100 dies i la precampanya

La setmana passada vàrem conèixer, a la fi, els baròmetres autonòmics postelectorals del Centre d’Investigacions Sociològiques. El primer, doncs, que cal criticar abans d'aprofundir en les anàlisis és el retard en la publicació dels resultats i el lògic desfasament que això pot suposar a l’hora d’interpretar-los sota l’òptica actual, un cop conformats els distints executius. Quin sentit té ara saber, per exemple, les preferències dels ciutadans envers les distintes opcions de govern que es presentaven, fruit d'una atomització del vot i, sobretot, de l'espectacular hòstia (Barberà dixit) del Partit Popular? És cert que qualsevol prospecció demoscòpica que es faci, si té el rigor necessari, ens ajuda a conèixer un poc millor la societat en què vivim, però com a professional i com a ciutadà no accept que un baròmetre elaborat fa mesos romangui dins el calaix fins que algú, sota l'argument de no interferir en pactes i eleccions, el decideix fer públic.

El baròmetre corresponent a Balears ens deixa un bon parell de titulars destacats: un 40% dels ciutadans qualifica la situació econòmica de dolenta o molt dolenta (un percentatge similar la valora de regular), més de la meitat desaprova la gestió del Govern en la darrera legislatura (sobretot en educació, sanitat i creació de llocs de feina) i José Ramón Bauzá rep la valoració més baixa dels caps de llista que es presentaren (el millor valorat és Biel Barceló). Però més enllà dels titulars lògics l'enquesta ens deixa unes altres dades d’interès. En primer lloc, només un 14% dels entrevistats opina que el PSOE ho hauria fet millor si hagués tengut la responsabilitat de governar durant els darrers quatre anys, fet que lliga amb l’enorme manca de confiança que provoca la política a la majoria de la població; també és interessant i alhora preocupant que gairebé un de cada tres ciutadans d’aquestes illes afirmi no conèixer Francina Armengol, avui presidenta però que porta dues dècades dedicada a la política activa. Malgrat els intents balladors d'alguns (sigui amb música de Queen, d'El Hormiguero o dels Burruños), la rasa que separa representants i representats continua ben present dins la nostra política.

El CIS també confirma l’escàs efecte de les campanyes electorals en la decisió final del votant, i això que en aquestes eleccions els que diuen que els va ajudar a decidir el seu vot són 10 punts més que fa quatre anys, a causa de la incertesa que va protagonitzar els comicis. De fet, al voltant d’un 20% de l’electorat dubtava entre votar un partit o un altre; malauradament, quan s’especifica entre quines formacions existia el dilema, l'institut públic no desglossa el 33% d'"altres respostes", diluint MÉS i El Pi dins aquestes restes i deixant-nos sense unes dades sens dubte interessants, i més encara quan la desitjable representació a la Carrera de San Jerónimo dels interessos illencs no sotmesos a disciplina estatal és molt a prop d'assolir-se.

Tornant a Balears, si els governants actuals llegeixen bé els resultats del baròmetre del CIS, secció demandes ciutadanes, situaran l’educació i la creació de llocs de feina com els dos temes principals on concentrar els esforços. Ara, quan es compleixen els famosos 100 dies fixats dins la imatgeria popular i sobretot mediàtica per fer una primera avaluació de la tasca desenvolupada, sembla haver-hi una percepció de millora en el conflicte educatiu (que potser es desplaci al sector sanitari), però a les acaballes d'una altra temporada històrica en nombre de turistes, i més enllà d'algunes mesures puntuals, els problemes del nostre model productiu segueixen sent els mateixos, i agreujant-se amb els anys. Per altra banda, la imatge d'unitat que des de l'Executiu s'intenta vendre no casa amb el díscol del 'ménage à trois', més preocupat a navegar per la mar de la indefinició i diferenciar-se dels socialistes que de facilitar la tasca al Govern. Haurem d'estar molt atents als resultats que obtingui Podemos a les eleccions generals per veure quines seran les passes que seguirà la seva delegació autonòmica de cara a la governabilitat.

Uns comicis que vendran mesclats amb la loteria i les nadales, que ja han engegat la maquinària electoral i que dilucidaran si el PP serà capaç de llegir els avisos de les urnes (i que Aznar s'ha encarregat de recordar), si el PSOE, després de frenar la seva caiguda, aconseguirà sortir del forat, si Podemos esdevé el bluf que semblen insinuar algunes enquestes i si Ciutadans, el partit on l'establisment mediàtic i empresarial ha dipositat les seves esperances (particularment vergonyoses són els darrers editorials d''El País' referides a la qüestió), s'erigeix en la crossa salvadora que els dos grossos intentaran fer seva per tal d'arribar o de conservar el poder.

Ara tenim per endavant dos mesos i escaig d'inauguracions, de promeses, de renovacions, de discursos i de debats. Seria desitjable que, darrere de tantes paraules buides i de tantes polèmiques per temes insubstancials, hi poguéssim trobar una mica d'allò que se'n diu alta política. Desitjable i, per desgràcia, utòpic.