Publicitat
Publicitat

Canvis i expectatives

Tant dia 24 de maig, amb uns resultats que pocs varen saber pronosticar (sobretot pel que fa a la rellevant baixada del PP), com el passat dissabte, amb una constitució dels ajuntaments que ens deixa un mapa multicolor on el blau ha perdut el protagonisme que tenia fins ara, s'han de considerar punts d'inflexió en el panorama polític de Balears. N'hi ha que opinen que el canvi de poder municipal i autonòmic que s'ha donat arreu de l'Estat i també a les Illes, i que respon a múltiples factors, com ara la desafecció ciutadana, la nefasta gestió de la crisi o el continuat incompliment programàtic, s'ha d'observar amb optimisme i il·lusió, perquè comportarà unes formes més participatives, més transparents i més dialogants de gestionar la cosa pública. Segons diuen, estam fent la primera passa que ens allunya d'una concepció patrimonialista de les institucions i del que s'ha etiquetat com a "vella política".

En la banda dels perdedors, les opinions són ben contràries. Permeteu-me fer aquí un incís per explicar (sobretot a aquells que ara defensen amb afany i amb interessos poc dissimulats que governi la llista més votada) per què malgrat obtenir un major nombre de vots el Partit Popular no ha guanyat les eleccions: en un sistema de representació proporcional com el nostre, el guanyador és el que aconsegueix formar una majoria o el suport suficient per poder governar. Així de senzill. Preferir un sistema majoritari és legítim i democràtic, però no poden pretendre canviar les regles del joc a mitjan partit i, el que és pitjor, segons sigui la seva conveniència. A l'estat espanyol, els electors trien representants, no batles ni presidents, i exigir ara que governi la llista més votada suposa una modificació encoberta de les regles electorals (na Cospedal ho va fer a la Manxa i mirau que bé li ha anat).

Deia que els perdedors no comparteixen la visió positiva del primer paràgraf. Més encara, auguren un escenari quasi apocalíptic gràcies a la radicalitat esquerranosa de Podemos, la connivència d'un PSOE disposat a tot per tal d'aconseguir cadires, la perillositat de les marees ciutadanes o altres excuses igualment curioses. Els canvis de govern que s'han produït en places tan importants com Madrid, Barcelona, València o Saragossa espanten els dirigents d'un PP que no escatima recursos per vendre que la deriva chavista-comunista-bolivariana (i etarra, si m'apurau) suposarà l'enfonsament de la nostra societat o, com a mínim, que els pactes que s'han assolit, inestables i contra natura, tiraran per terra la gran tasca de recuperació que s'ha desenvolupat durant els darrers quatre anys.

PUBLICITAT
PUBLICITAT