OPINIÓ
Opinió 09/05/2016

Dia d'Europa: quina Europa?

3 min

Fins fa relativament poc, i malgrat que alguns afirmin just el contrari, tant els EUA com la Unió Europea havien aconseguit mantenir les negociacions sobre el TTIP en secret i vincular les protestes que s’hi organitzaven en contra a grupuscles antisistema, polítics que enyoren temps pretèrits o tronats ecologistes que volen entorpir el progrés. Un progrés que, segons ens repeteixen, inevitablement passa per la liberització i la desregulació de tot allò que pugui entorpir la tasca de les empreses. Com sabeu, el TTIP és un acord a ambdues voreres de l’Atlàntic que es vol vendre com un impuls al comerç internacional però que amaga greus atacs contra la protecció social i mediambiental. També fins fa relativament poc, i descomptant alguns casos aïllats, ni els grans mitjans de comunicació ni l’opinió pública consideraven el que es presenta bàsicament com un acord comercial un tema prioritari.

No obstant això, la tasca d’algunes persones i organitzacions, i darrerament la filtració per part de Greenpeace de gran part de la documentació secreta, ha fet que la qüestió vagi agafant la importància que té. Des del meu punt de vista de ciutadà que procura estar informat (és complicat, atesa la complexitat de tema i les manipulacions interessades), la filtració suposa una important passa endavant en la lluita contra un tractat que, a més de les desregulacions, preveu la creació d’una espècie de tribunals privats on les grans corporacions podrien denunciar els estats que implementassin normatives contràries als seus interessos. La publicació dels documents ha palesat el motiu real de tant de secretisme entorn de l'acord, i desmuntat les tesis dels seus defensors (creació de llocs de feina, increment del PIB, prosperitat…), però encara queda molta de feina a fer.

Precisament aquest dilluns se celebrava el Dia d'Europa, en record de la declaració Schuman, orientada a la creació de la Comunitat del Carbó i l'Acer i considerada com el punt de partida de l'actual Unió Europea. Un bon dia per demanar-se què commemoram realment i, sobretot, quina Europa volem, entre tots, construir. Ens conformam amb una UE altament burocratitzada i preocupada únicament per les qüestions econòmiques? Una UE que menysprea els tractats internacionals i la vida de centenars de milers de persones, a les quals, per cert, posa preu? Una UE concretada en un entramat institucional autoritari i aliè als ciutadans? Una UE que únicament serveix als interessos nacionals d'un grup privilegiats d'estats i de les grans corporacions?

A aquells que veuen amb bons ulls la situació actual, cal recordar-los que tenim una unió monetària però no fiscal, que tenim un banc central que no pot funcionar com un banc central, que hi ha llibertat de moviment de capitals però no es consoliden unes condicions laborals mínimes per als treballadors comunitaris; que no hi ha una vertadera unió política a causa dels interessos nacionals; i que, sobretot, mai no s’ha parlat d’una unió social, d’una unió de les persones amb uns drets mínims garantits i que se sentin subjectes i objectes de la construcció europea.

O, ben al contrari, el somni europeu de Delors, un somni on la cohesió i la igualtat d’oportunitats eren bàsiques per assolir el progrés econòmic i social? Els que vertaderament encaixen dins la definició d'europeistes observen preocupats com se'ns ha furtat el nostre paper de ciutadans i aposten clarament per una redefinició del que significa la Unió Europea. L'inconclús cas del TTIP palesa que amb perseverança i compromís és possible construir una altra Europa. Una Europa que no es plegui als interessos de les grans empreses transnacionals, que no posi preu a les vides dels refugiats que toquen desesperats a les seves portes, que no ignori els tractats que la comprometen, que no escupi sobre els drets humans més bàsics, que no es limiti a ser un enorme aparell burocràtic al servei d’una minoria i que lluiti contra la desigualtat en tots els seus àmbits.

La tasca per assolir aquesta Europa que garanteixi el progrés de la majoria i lluiti contra la descohesió i la dualitat social (una alternativa perfectament vàlida encara que la ideologia imperant ens vulgui vendre tot el contrari) és ingent i alhora il·lusionant. En aquesta línia, consider molt interessant les iniciatives i moviments sorgits des de baix (com ara un pla B per a Europa), que aspiren a dissenyar un projecte polític vertaderament europeu que equipari les dimensions econòmica i social, demandant unes forces polítiques valentes i il·lusionants i formant una ciutadania activa i participativa. Només així pagarà la pena celebrar un nou Dia d'Europa.

stats