OPINIÓ
Portada 16/03/2015

En defensa de l'ecotaxa (o com li vulgueu dir)

3 min

Fa dos caps de setmana, MÉS va presentar el seu programa electoral, en el qual trobam una proposta que de ben segur generarà polèmica: la Taxa de Reinversió Turística, que suposaria cobrar 2 euros de mitjana per nit i turista als ports i aeroports amb l'objectiu de recaptar 108 milions d'euros anuals que es destinarien a inversions en medi ambient, educació i innovació.

De primeres, això recorda molt la polèmica ecotaxa introduïda pel primer Pacte de Progrés i ràpidament fulminada (per ordres dels hotelers) quan Jaume Matas recuperà el Govern. Recordem que l'ecotaxa gravava les pernoctacions hoteleres (el que es recaptava estava destinat a projectes mediambientals i turístics) i que va generar una intensa lluita política a començaments de la dècada passada.

Sempre he estat un defensor d'aquest impost turístic i crec que la proposta dels econacionalistes hauria de ser considerada molt seriosament. És cert que es varen cometre errors en la tramitació i aplicació, però la seva retirada fou una decisió equivocada, perquè en aquell moment ja s'havia fet gran part de la "feina bruta" i la gran majoria dels turistes s'hi mostraven d'acord. A més, les inversions fetes amb aquesta potencial recaptació haurien donat valor afegit al nostre producte turístic i tal volta augmentat la categoria dels nostres visitants.

Un altre avantatge és que el pagador és el turista, per la qual cosa no augmenta la pressió fiscal sobre la població i les empreses de les Illes (com sí que ho fan els imposts que durant aquesta legislatura ha volgut aplicar el Govern). Els que s'hi mostraven en contra asseguraven que cobrar un o dos euros més per dia als nostres visitants provocaria un descens de les estades. Molt feble i molt xerec ha de ser el nostre producte turístic si la decisió de passar o no les vacances a Balears depèn del cobrament extra d'uns 10 euros (o menys, si tenim en compte el progressiu descens del temps d'estada).

Per tant, crec que aquest és un bon moment per reobrir el debat sobre l'aplicació de l'ecotaxa, millorant el sistema de cobrament, informant clarament els nostres visitants de la seva finalitat i arribant al màxim consens possible amb els empresaris turístics. Explorar altres vies d'ingressos que no repercuteixin sobre els ja suficientment castigats ciutadans hauria de ser una prioritat d'aquest Govern nostre.

Ara, en plena precampanya electoral, i a dos mesos dels comicis, és un bon moment per parlar d'una fiscalitat verda que, a més de suposar la recuperació de l'ecotaxa (o com li vulgueu dir), ha d'anar orientada a gravar les activitats més contaminants, tot eliminant beneficis fiscals ambientalment injustificables i bonificant les pràctiques més sostenibles, reformant els tributs actuals o creant-ne de nous.

Per descomptat, la introducció de nous imposts verds hauria d'anar precedida d'un ampli debat amb tots els sectors implicats i, en el cas de l'ecotaxa, d'una seriosa anàlisi sobre com s'hauria de recaptar i quins serien els seus efectes (que no foren, ni seran, tan desastrosos com asseguren alguns). És una opinió majoritària que la seva aplicació no va ser la més adequada, però cada vegada són més els experts que aposten per la seva reintroducció, a la manera d'altres països i ciutats del nostre entorn.

Una quantitat per turista gairebé simbòlica que ajudi a compensar els efectes de la pressió humana que suporten les Illes durant la temporada alta té molts més avantatges que inconvenients, per molt que el Partit Popular i els hotelers no en vulguin ni sentir parlar. És difícil traslladar més pressió fiscal a unes classes mitjanes i treballadores empobrides i, encara que sigui important el factor preu, la mínima variació que suposaria la implantació d'una nova ecotaxa no hauria de ser l'ítem determinant en la decisió de passar les vacances a les nostres illes.

Tornant al començament, és necessari reprendre el debat per la introducció de la taxa turística: un debat en el qual tothom ha de poder parlar des del coneixement i no des de postures prèviament definides i inamovibles; un debat en el qual s'exposin els beneficis que es podrien obtenir i en el qual s'aprengui dels errors comesos en el passat; un debat, en definitiva, orientat a millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans de les Illes i no a obtenir rèdits electorals.

stats