Publicitat
Publicitat

La importància de la societat civil

Des de fa estona escoltam la majoria dels nostres polítics parlar de la necessitat d'escometre una regeneració democràtica per tal de recuperar la confiança dels ciutadans, perduda gràcies a anys de males pràctiques,  corrupteles i altres herbes. Ens trobam, ningú no ho pot dubtar, en un temps de crisi econòmica i social on la desafecció política ha assolit cotes inacceptables. De fet, entre les principals preocupacions de la  població, tant de les Illes com d'arreu de l'Estat, s'hi situa la classe política, afectada per una enorme desafecció que té diverses causes: la manca quasi absoluta de credibilitat, la sensació d'ineficàcia, la corrupció que sembla afectar totes les institucions, la llunyania amb els problemes reals de la societat, etcètera.

És, per tant, necessari el retorn de la confiança en un sistema capaç d'aportar solucions adequades, de garantir un benestar digne i d'integrar totes les persones, si realment volem superar de manera eficient, justa i equitativa una crisi no només econòmica i política, sinó també social. En aquesta línia, el darrer número de Quaderns Gadeso analitza les opinions dels illencs envers aquesta regeneració democràtica. I no tracta només dels partits polítics, de la corrupció o de la imatge dels parlaments i dels governs, sinó de quelcom més profund: tot l'entramat institucional ha entrat en una crisi d'ara per ara difícil sortida i que està fent trontollar els pilars bàsics del sistema. 

A partir d'aquí, gran part de la ciutadania està demanant unes reformes que, si deixam de banda les paraules i algunes accions puntuals i insuficients, no s'estan produint en el si del nostre sistema democràtic. Mai en els darrers 40 anys les valoracions i les perspectives envers la qualitat de la democràcia no havien passat per moments tan baixos, cosa que fa obligatori treballar de valent i apostar per canvis de calat i per mesures valentes i efectives. Els ciutadans aposten sens dubte per enfortir la lluita contra la corrupció, situada, com deia, com un dels principals problemes, impulsant una transparència real i efectiva (no els nyaps que ens han venut fins ara) i exigint l'assumpció de responsabilitats (no només penals, sinó també polítiques). També s'ha de treballar per aconseguir un millor funcionament de la justícia (dotant-la d'una major equitat, de recursos per assegurar-ne la rapidesa i d'independència a l'hora de prendre les decisions), reformar l'actual sistema electoral (es parla de llistes obertes, per exemple) o modernitzar el funcionaments dels partits polítics (democràcia interna).

Per tant, fins ara es parla de regeneració democràtica com una exigència que es fa als partits i als governs, vistos com els únics responsables d'introduir les millores necessàries i d'assumir els compromisos, però no podem oblidar que tots formam part del sistema i que, per tant, tots hem de treballar per fer-lo progressar. En aquest sentit, la denominada societat civil té un paper fonamental en la consecució dels objectius marcats; no obstant això, són pocs els que, més enllà de protestes puntuals o de càstigs electorals, s'impliquen vertaderament per canviar les coses. Segons l'esmentat Quadern Gadeso, només un 12% creu que la societat civil de les Illes és forta i articulada, davant un 73% que ho nega. A més, una majoria creu que aquesta societat civil, entesa com el col·lectiu de ciutadans més o menys organitzat que actuen per expressar les seves opinions i assolir els seus objectius, és més feble a Balears que a la resta de l'Estat. Per tant, tot i que el percentatge dels que opinen que ha guanyat en força durant els darrers anys de crisi (moviments socials, organitzacions alternatives...), encara queda molta de tasca a fer per aconseguir un contrapès real a la política institucional.

En consonància amb la percepció generalitzada, el nombre de persones que pertanyen i participen en alguna entitat organitzada amb determinats objectius (socials, laborals, educatius, polítics...) és baixíssim a la nostra comunitat, tant si parlam de partits polítics com de sindicats, ONG o associacions de mares i pares. Els motius són bàsicament tres: per una banda, la manca d'interès; és a dir, la no participació es justifica no haver trobat cap entitat que pugui motivar una implicació real. Per altra banda, la manca de confiança que sembla impregnar tots els racons o, dit d'una altra manera, tenir la convicció que per molt que es treballi no s'aconseguirà res. I tercer, l'individualisme imperant en la nostra societat, concretat en un "tenc altres preocupacions personals més importants".

Potser sí que la tasca de la societat civil és plena d'entrebancs i que la implicació d'uns quants és només una gota d'aigua enfront de l'oceà dels que manegen els fils del poder, però això no ens pot fer defallir. A més, és inacceptable demanar i exigir canvis o reformes mentre, per uns motius o per altres, romanem instal·lats en la inacció i l'apatia.

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT