08/07/2017

Informe sense títol

3 min

No m’estranyaria gens que el govern espanyol rebi o hagi rebut un informe d’algun assessor estranger ben informat, fins i tot apostaria que podria ser nord-americà, que digués això:

Voldria comunicar-vos que he arribat a la conclusió que us enfronteu a un dilema irresoluble: no crec possible persistir en l’agenda uniformitzadora (per cert, ¿no és un xic imprudent que el Tribunal Constitucional s’hagi permès aquesta setmana sentenciar sobre temes lingüístics?) i, alhora, mantenir un marc democràtic amb la celebració d’eleccions quan toca.

No sé com acabarà el pols actual. Sens dubte, abans de l’1 d’octubre prendreu mesures repressives (les que anomeneu “coercitives”) i/o de control sobre polítics, funcionaris, i, si cal, proveïdors de les administracions públiques. També intervindran fiscals i jutges i insistireu en la via de les inhabilitacions i de responsabilitats econòmiques. Per cert, com que darrerament us heu aficionat a això últim, deixeu-me aconsellar-vos d’anar amb compte. A curt termini no tindran un efecte decisiu i a llarg termini només aconseguireu que la propera generació de líders polítics sobiranistes siguin persones sense patrimoni, de les quals, malauradament, no en falten. Suposo també que resistireu la temptació de seguir el camí del article 155 abans de l’1 d’octubre. Situem-nos ara en aquesta data. El govern català esta compromès amb la celebració del referèndum i el govern espanyol amb la no celebració. Penso, però, que tant si s’ha arribat a celebrar com si no, la situació cap al 15 d’octubre serà similar. Si s’ha celebrat, o bé ha guanyat el no i el president Puigdemont convoca eleccions autonòmiques, sens dubte una gran victòria del govern central, o, més probable, ja que no entreu en la batalla del vot, guanya el sí i ens trobarem que el Parlament català intenta implementar les seves conseqüències. En aquest moment haureu de recórrer a l’article 155 o alguna cosa equivalent. És a dir, el govern central haurà de dissoldre el Parlament català per un mètode excepcional. ¿I si el govern central aconsegueix que el referèndum no se celebri? Estic convençut que en aquest cas el president Puigdemont no ens farà el favor d’interpretar aquest fet com un no i, per tant, no convocarà eleccions autonòmiques. Més aviat cal esperar una resposta desafiant. També en aquest cas, doncs, ens haurem d’enfrontar inevitablement a la lògica de l’article 155 o equivalent.

La meva conclusió, sento dir-vos-ho, és que el més probable es que en algun moment de la tardor entrem en una situació caracteritzada per dos trets: un règim d’excepció amb un Parlament efectivament dissolt i un clima generalitzat de repressió.

La pregunta crucial, llavors, és: com es retorna a la normalitat des d’una situació així? Albert Rivera ha dit, amb intel·ligència, que del que es tracta no és d’aplicar l’article 155 sinó d’impedir que es faci el referèndum, fer eleccions i treure un diputat més que l’independentisme. Ben entès: al final són els vots els que compten. Però, i aquí rau el problema, l’escenari que es dibuixa és, electoralment, el menys favorable possible per a l’unionisme. Situats en el marc de l’excepcionalitat i la repressió, Junts pel Sí es repetirà i gaudirà de l’efecte solidaritat de votants de la CUP, dels comuns i qui sap si de la tercera via. En contrast, l’unionisme no anirà unit. No veurem una coalició PP-Cs-PSC en unes eleccions catalanes.

Una convocatòria d’eleccions catalanes controlada pel govern central i des de l’excepcionalitat i la repressió donarà, crec, una victòria clara a l’independentisme. Us ho podeu permetre? I quina és l’alternativa: una moratòria indefinida d’eleccions catalanes? Difícil de pair i certament no sostenible. Tinguem en compte, a més, que les eleccions locals, les europees i les generals no es poden suprimir. Al sobiranisme no li faltaran oportunitats per expressar-se.

Feu-vos-en a la idea: el projecte polític d’una Espanya uniforme amb només una excepció (la basca) és inviable. Aquesta Espanya no és democràticament governable.

stats