Publicitat
Publicitat

Set qüestions inquietants per a futurs líders

Em van demanar que dirigís unes paraules a uns joves directius en l'acte acadèmic de cloenda, en el transcurs del qual se'ls van lliurar els títols que han assolit un cop finalitzats els seus estudis.

En lloc de les lloances de rigor, d'altra banda merescudes, em va semblar millor que, just ara que es formulen nous propòsits en la seva carrera i somien amb el seu ascens professional, podria ser convenient formular algunes qüestions que he anomenat "inquietants" per una raó ben senzilla: perquè han estat motiu d'inquietud personal i professional per a generacions anteriors de directius. Les preguntes són aquestes.

Primera. Què significa per a tu desenvolupar el lideratge: significa adquirir i acumular competències, o bé créixer en qualitat humana, maduresa i valors? ¿L'objectiu de la inversió formativa consistia tan sols a afegir un programari al teu CV, o a renovar a fons el teu sistema operatiu? Per descomptat, aquesta qüestió n'inclou d'altres de la mateixa família, com les següents. Què és per a tu el realment important, la vida dels negocis o el negoci de la teva vida? ¿Les decisions que prendràs estaran lligades al teu estricte progrés individual o també a la teva felicitat?

Segona. Quina serà la teva actitud i la teva resposta davant la gestió dels canvis, sens dubte disruptius, que afectaran les organitzacions en el futur? ¿Sabràs dirigir gradualment aquesta adaptació? ¿Acceptaràs crear i aplicar nous hàbits de conducta? ¿Comprendràs i t'atreviràs a orientar la direccionalitat del mateix canvi? Coneixem líders actuals que han negat la crisi, que s'han resistit a la nova realitat o bé que n'han postergat les solucions. Quin tipus d'implicació i compromís estaràs disposat a assumir tu en el teu nou lideratge?

Tercera. André Gide deia que ningú descobreix noves terres si no té el coratge de perdre de vista la platja. ¿T'atreviràs a córrer aquesta aventura, a formular noves visions i projectes malgrat la inseguretat del destí i la incertesa del trajecte? ¿O t'acontentaràs a transitar per camins fressats i senders coneguts, per repetir aquell gran tòpic que et recordaven els teus caps: "Aquí les coses sempre s'han fet així"?

Quarta.L'Aspen Institute diu que el líder del futur haurà de conèixer tan bé la seva feina com a ell mateix. No t'estranyi, per tant, que et formuli aquesta pregunta: com de bé et coneixes? Quins són els teus propòsits? El lideratge és fonamentalment una qüestió de com ser, i no tan sols de com fer. ¿Coneixes la teva condició interior, o et farà por explorar el teu estat interior i els seus fantasmes?

Cinquena. Com li va passar a Darth Vader, molts directius es deixen arrossegar pel cantó fosc de la Força. Quan tinguis un alt càrrec, ¿en què et convertiràs? ¿Com et transformarà la possessió del poder? ¿Acabaràs sent, com tants altres, un indesitjable? ¿Com gestionaràs els teus fracassos i sobretot els teus èxits?

Sisena. Jim Collins, trencant de manera provocativa amb un tòpic, diu que les persones no són l'actiu més important de les organitzacions. Les persones adequades sí que ho són, però només aquestes. Doncs bé, en el moment de constituir el teu equip, ¿a quines faràs pujar a l'autobús i a quines faràs baixar? Com les conservaràs? Quins seients els assignaràs? Crear un equip directiu superior no és fàcil. Cal donar als millors les millors oportunitats i, de vegades, molt abans de decidir cap on conduir, cal fer baixar la gent inadequada. Ho faràs?

Setena. He deixat per al final la qüestió més important, la dels valors. La pregunta és: quin nivell d'integritat estaràs disposat a assumir? Els valors són com les empremtes dactilars, ningú té els mateixos però els deixaràs marcats en tot el que facis. Els coneixements s'adquireixen i es transfereixen, però els valors i les actituds han de ser cultivats i exigeixen un treball continuat de la qualitat humana. ¿Estaràs preparat per sumar al teu talent professional (coneixements i competències) el teu talent personal (actituds i valors)?

El meu missatge, en definitiva, va ser aquest, que l'adquisició d'un títol acadèmic que ens acredita com a directius no és mai un punt d'arribada, sinó el punt de partida per a una aventura interior que ens posarà a prova -i d'una manera inquietant- en aquells registres que en el futur marcaran la diferència entre el bon i el mal lideratge.