Publicitat
Publicitat

ESTIUDELLIBRES

‘Aventures extraordinàries d’en Massagran’

Tot va començar amb les Aventures extraordinàries d’en Massagran. Es va publicar per entregues a la revista Patufet, i després en forma de llibre publicat per l’editor Josep Baguñà. Era l’any 1910 i la literatura infantil i juvenil catalana acabava de néixer.

Hi havia publicacions anteriors per al públic infantil, esclar, però eren adaptacions de rondalles de Grimm o del nostre folklore o contes o petits relats amb una intenció didàctica o moralitzadora. Però no eren literatura o no ho era de creació pròpia. A Catalunya la LIJ (unes sigles que fan curtes tres paraules: la literatura infantil i juvenil) comença amb Massagran. I va ser un èxit rotund. Bestial. Tan extraordinari com el títol d’un llibre que no s’ha deixat d’editar, adaptar i llegir. És el nostre primer clàssic.

Sí, en Massagran en diu de l’alçada d’un campanar quan parla dels habitants de l’Àfrica negra. Sí, la seva visió és la d’un noi de l’Europa colonial. Però si encara podem petar-nos de riure amb les aventures del protagonista és perquè, per començar, l’autor també ho fa. Folch i Torres, un addicte al sentimentalisme més diabètic, va aparcar la seva afició al sucre i va ser capaç de riure’s d’ell mateix i de les històries que tant li agradaven. El primer paràgraf és una paròdia de la descripció d’un indret idíl·lic. I al segon se’ns diu que el protagonista du el nom que du perquè tenia un padrí estrafolari i bromista. No hem fet més que començar però el to serà sempre el mateix: humor a raig i la voluntat de crear un antiheroi capaç de sobreviure a base d’ingenuïtat, enginy i atreviment. A la segona part del llibre s’hi afegeix un darrer element: els jocs lingüístics de l’idioma de les tribus dels Kukamuskes i els Karpantes, inventat a base de fer servir la lletra k i d’ajuntar paraules i sons (“Kètam patollas” en comptes de “Què t’empatolles”). I tot il·lustrat pel gran Junceda.

Tot va començar amb en Massagran, i per sort la LIJ de creació pròpia encara continua. Josep Maria, moltes gràcies.

PUBLICITAT
PUBLICITAT