Publicitat
Publicitat

Hola, inconstitucionals, quedem el 27-S. L'editorial d'Antoni Bassas

Si vostè és un dels 2,3 milions de persones que van anar a votar el 9-N, ja sap que el TC ha sentenciat que allò que va passar fa set mesos no s’ajusta a la Constitució.

No és cap sorpresa. De fet, els magistrats del TC només podien decidir en contra del 9-N. L’ordenament jurídic espanyol és com un endoll americà, pla, i el 9-N és com unes clavilles europees, rodones. Cal un adaptador per fer entrar les clavilles a l’endoll i que passi el corrent. Si tu fas servir el dret, el 9-N no cap dins la Constitució. El dret diu que un govern autonòmic no pot demanar opinió sobre un assumpte resolt quan es va fer la Constitució, el 1978, i que els ciutadans de Catalunya no poden confondre’s amb el poder sobirà.

Però si tu fas servir un adaptador, l’invent funciona. I aquest invent es diu política. La història recent n’és plena, d’usos de la política: un president espanyol que havia estat falangista va fer tornar el president Tarradellas de l’exili. O un govern de la Generalitat va començar les emissions de TV3, sense una llei específica. Què tenen en comú aquestes dues històries? La voluntat política, el coratge per prendre una decisió. L’assumpció de riscos, el càlcul d’interessos i l’adaptació de la llei als interessos.

De manera que la sentència pot ser impecable a efectes jurídics, però és ridícula a efectes reals, socials, polítics: un tribunal diu que el que van fer 2,3 milions de persones és inconstitucional. I no van anar a robar cap banc. Van anar a votar en llibertat i pacíficament, davant l’interès mundial. Quan això t’ho fa la regió que representa el 18% del PIB i el 25% de les exportacions, és que l’estat espanyol té un problema.

També els tenen els que des de Catalunya fan un diagnòstic al nostre parer equivocat. Com el PSC, que per boca de Maurici Lucena opina que “Mas i Junqueras han d’aprendre la lliçó”. Quan 2,3 milions de persones han anat a votar, com es pot parlar només de Mas i Junqueras?

O Duran i Lleida –Unió està de consulta aquest cap de setmana–, que avui en un article a ‘La Vanguardia’ insisteix en la necessitat de la pulcritud legal i del diàleg amb l’estat. La pregunta és: si volem que es respecti la voluntat democràticament expressada dels catalans caldrà canviar la llei. I per canviar-la caldrà diàleg. Però si tu no vols canviar la llei, no tens cap interès a respectar la voluntat dels catalans, i per tant, no tindràs cap necessitat de diàleg. Com es trenca aquest cercle viciós? Doncs amb els vots: si el 27-S, a les urnes, hi ha una majoria pel sí, ni Espanya ni Europa no hi podran girar la cara.

Mirin, acabo de tornar d’Estrasburg, on he passat tres dies amb un grup de periodistes de diversos mitjans, convidats per l’Oficina a Barcelona del Parlament Europeu –on, per cert, vàrem inaugurar les connexions en directe a través de l’aplicació Periscope, mitjançant la qual vàrem entrevistar Pablo Iglesias–. Vàrem mantenir una dotzena de reunions per parlar de Grècia, de la immigració al Mediterrani, de Rússia i Ucraïna, del tractat de comerç entre Europa i els Estats Units, de la FIFA, i vàrem estar reunits amb tres eurodiputats britànics: un conservador, una laborista i un independentista escocès, perquè abans de finals del 2017 els britànics votaran en referèndum si volen continuar a la UE. És una consulta convocada per Cameron perquè guanyi el sí, posant noves condicions a la UE i molt basada en el malestar dels britànics per la forta immigració de polonesos, romanesos o búlgars, que ara són ciutadans de la UE. El laborista ja va dir que tots aquests nous residents paguen en impostos un terç més del que reben en serveis, i l’escocès va dir que al final, la consulta acabarà convertint-se en un perillós “t’agraden els estrangers?”. Explico això perquè l’escocès va dir, si sortís de marxar de la UE, a Escòcia segur que aleshores sí que guanyaria el sí a la independència, perquè Escòcia mira al seu voltant, a Dinamarca, a Noruega, a Suècia, a Finlàndia, i creu que li podria anar millor sent com ells que formant part de la Gran Bretanya, l’estat més desigual del món desenvolupat, va dir. “Perdoni, però i si fan sortir Escòcia de la UE?”. I l’anglès, en contra de la independència d’Escòcia, va dir: “Em molestaria molt que algú bloquegés la permanència d’Escòcia a la UE si aquesta fos la voluntat dels escocesos”.

Mirin, moure el marc legal serà difícil. L’única possibilitat és a les nostre mans, amb el vot del 27-S. Mai un vot haurà estat tan decisiu, i tan digne.