Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Alfred Bosch: “No vull casar-me amb ningú”

Entrevista al candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona

Han firmat un acord amb exsocialistes sobiranistes per una unitat d’acció en llistes de prop de 200 municipis. ¿Això prefigura el sentit ideològic de la seva acció municipal: esquerra i sobirania?

Sí, som d’esquerres, volem la independència de Catalunya i que Barcelona sigui una capital de primera divisió, no una ciutat de províncies.

Amb Pasqual Maragall hi va haver el desig de cocapitalitat espanyola, fins i tot de portar el Senat aquí, com ara diu Collboni.

Sí, però moltíssima gent s’ha desencantat d’aquesta possibilitat de constituir una Espanya federal. Ens hem adonat que hem tingut un estat en contra i que així hi ha coses que no les podem fer prou bé.

¿Aquesta Barcelona podria ser així si fos la capital d’un estat independent lliurement associat a Espanya?

A mi em costa d’entendre. Jo intentaria fer el que fa tothom, que és tenir un estat sense fronteres tancades, dins de la Unió Europea i amb totes les eines per anar a Brussel·les amb les mateixes oportunitats que Portugal, Dinamarca o Holanda.

I això no és el que vol CiU?

Els hi haurà de demanar a ells, perquè jo entenc que sí.

¿Aleshores per què no intenten pactar amb l’alcalde Xavier Trias?

Nosaltres, com Trias, volem l’alcaldia de Barcelona. A partir d’aquí pactarem amb tots els que puguin contribuir al nostre projecte. De fet, amb ERC és la força amb qui vol pactar més gent: Trias, Ada Colau, els socialistes... No és perquè sí que passa això, som l’esquerra que somriu, l’esquerra constructiva.

Segons les enquestes, caldrà fer pactes per governar. Quines serien les seves prioritats?

Ja ho he aclarit, no vull casar-me amb ningú. Nosaltres volem amplis pactes de ciutat i pactar amb tothom. Per què ens hauríem de casar amb algú?

Potser perquè en aquest moment poden donar més importància a l’eix nacional o al social.

Si ens obliguen a renunciar a una part del que som, ens estan fent un mal favor. Nosaltres tenim força perquè volem la independència per millorar la societat, no pas per caprici. Amb una societat més igualitària i amb més oportunitats la gent també serà més lliure. Nosaltres ho tenim tot, a més de la nova política i la regeneració. Som un partit net des de fa 84 anys. Potser hem ficat la pota algun cop, però no hem ficat la mà a la caixa.

Tots els candidats subratllen que a Barcelona hi ha greus desnivells de rendes per barris. Què proposa ERC per fer-hi front?

Estimular l’ocupació a través de la formació. L’anglès hauria de ser la tercera llengua a Barcelona. Hi ha marge per generar més ocupació des de l’Ajuntament. També fer tota una sèrie de localitzacions per recuperar l’ADN industriós anant cap a una model més sostenible.

Hauria reformat la Diagonal?

Jo hi hauria posat un tramvia fins a la plaça de les Glòries.

I el Passeig de Gràcia?

No.

Quin gran projecte urbanístic impulsaria?

L’anella de recursos i coneixement, la que dóna la volta al perímetre de Barcelona, una zona que té en els seus extrems molta indústria, molts polígons industrials infrautilitzats.

¿El problema del turisme de Barcelona són els pisos turístics?

No, el problema és que el que és molt barat acaba sortint car. Que per 25 euros una dotzena de joves puguin anar a un pis i fer gatzara fins a les tres de la matinada degrada la qualitat del turisme i el valor de Barcelona. Hem de dignificar el turisme. No hi ha més remei que fer una moratòria d’allotjaments turístics al cor de Barcelona durant uns quants anys.

¿Rajoy i l’Estat no fan res o sembla que no fan res?

S’han inoculat contra qualsevol estímul i, per tant, es mantenen impassibles. Porten l’Estat al cos, són alts funcionaris, fills de militars, de notaris... Adopten l’actitud de no embrutar-se les mans.

Com s’ho faran perquè el 27-S s’interpreti com un referèndum d’independència? Es poden trobar que hi hagi majoria absoluta d’escons, però no un 50% dels vots populars per la independència.

És molt important posar-se d’acord en tres o quatre coses. Estic confiat que els partidaris del sí tenim moltíssima força. El que més em preocupa és no aturar la roda, que no ens desanimem.