Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Amadeu Altafaj: “A la UE creuen que el procés s’ha de resoldre amb diàleg polític”

El representant permanent del Govern a la Unió Europea preveu que Brussel·les reclami al govern espanyol que negociï amb Catalunya en cas d'una victòria clara dels partits independentistes el 27-S

Fa 20 anys que és a Brussel·les i ara, com a representant permanent del Govern a la Unió Europea, Amadeu Altafaj és la veu encarregada de fer entendre el procés que viu Catalunya més enllà de les seves fronteres.

Després del 9-N, s’ha dit que hem assistit a una desinflada del procés. S’ha percebut així a la UE?

No, a la UE se segueix tenint el tema català ben amunt a l’agenda. Però des de Brussel·les estan molt interessats també en la fragmentació política creixent en el conjunt del paisatge espanyol. Per tant, l’atenció està repartida entre tot el seguit d’eleccions que hi haurà aquest any a l’estat espanyol.

¿Espanya ha passat de ser una preocupació econòmica a una preocupació política per a Brussel·les?

Sí, perquè en el vessant econòmic les xifres de creixement són positives, tot i que el problema de l’atur continua sent monstruós. El vessant polític és el que suscita més interrogants, per l’aparició de partits que no se sap si seran una font d’inestabilitat política.

Quin és el seu missatge davant els seus interlocutors a Brussel·les?

Que si molts catalans arribem a la conclusió de trencar l’ statu quo actual és per una qüestió de racionalitat, lògica i seny des d’un punt de vista nacional per preservar els nostres signes d’identitat. Els explico com ha funcionat el Tribunal Constitucional els últims anys, com es va retallar l’Estatut, quina és la situació fiscal del país i com s’han repartit els sostres de dèficit.

I l’entenen?

Abans, Catalunya existia menys a l’agenda de Brussel·les. Ara, no tan sols entenen aquest tipus d’arguments, sinó que els sobta molt com ha gestionat això el govern espanyol. Tenen la sensació que se li ha escapat de les mans una situació clarament política que s’hauria d’haver resolt per la via del diàleg polític. Dit això, és cert que Europa és una unió d’estats, un club d’estats, i segueix prevalent una certa solidaritat entre els membres d’aquest club.

Quina importància dóna Brussel·les a les municipals i al 27-S?

Les municipals les veuen com un test a escala estatal per veure com els partits de caràcter populista aconsegueixen captar vots. El 27-S primer dependrà del que facin els partits, ja que no tenim la llista única que seria desitjable.

¿S’entendria millor el resultat amb una sola llista?

Sens dubte, el missatge seria molt més clar, potent i entenedor. Dit això, hi ha altres maneres d’arribar a un resultat que sigui prou llegible.

Quines?

La suma comença abans, amb programes coincidents en alguns dels punts. L’endemà de les eleccions s’han de comptar els vots i explicar-ho en forma de resolució o pronunciament.

¿Europa en tindria prou amb una majoria absoluta d’escons? ¿O hi hauria d’haver un 51% dels vots del sí?

La democràcia a Europa funciona a través de les majories parlamentàries.

¿És cert que Europa no acceptarà mai una declaració unilateral?

La majoria d’actes que s’han fet en els últims cinc anys en l’àrea de política econòmica eren jurídicament impossibles i políticament impensables. I parlant d’ampliacions de la UE, no tothom tenia la mateixa disposició a obrir-la a països dels Balcans que van sortir de Iugoslàvia, però es va fer i avui Eslovènia és membre de la UE i l’euro, i Croàcia és també a la UE.

Si el 27-S hi ha una majoria clara a favor de la independència, ¿és presumible que Brussel·les demani al govern espanyol que negociï?

És possible. I és possible que algú ja ho hagi suggerit. Hi hauria missatges que es farien arribar a Madrid de forma discreta.

Quin nivell d’obstaculització troba del govern espanyol?

Poc. Els missatges autoritaris tenen un risc molt alt de tenir un efecte oposat al pretès inicialment.

¿La idea que Catalunya hauria de tornar a demanar el reingrés a la UE si proclamés la independència és certa?

No està explícitament previst als tractats. Caldria negociació. L’encaix jurídic seria una conseqüència de les discussions polítiques.

PUBLICITAT
PUBLICITAT