Carme Forcadell: "Surti el que surti l'1-O, el poble de Catalunya haurà guanyat"

BarcelonaUns dies després d’haver-se aprovat la llei del referèndum i la llei de transitorietat en un dels plens més tensos que es recorden, Carme Forcadell (Xerta, 1957) rep l’ARA per analitzar com veu el tram final del Procés.

Tothom la recorda demanant al president que posés les urnes un Onze de Setembre. ¿Ara quin és el seu missatge?

No els cal un missatge. Saben i tenen molt clar que volem anar a votar l’1-O i avui es mobilitzaran per aquesta votació. Com han fet cada any. Confio plenament en aquest país, perquè any rere any ho ha demostrat. Respondran com sempre, sortiran al carrer com ja fa uns quants Onzes de Setembre, i aquest any amb més força que mai, amb l’1-O al davant.

¿El missatge ja el va donar el Parlament aprovant les dues lleis aquesta setmana?

Crec que sí, que és aquest. Volem que tothom s’expressi. Votin sí, votin no o votin en blanc. El Parlament representa els ciutadans d’aquest país, i la immensa majoria vol votar. El Parlament ha de donar sortida a aquesta majoria del país i ha fet la feina que li tocava fer: defensar la llibertat d’expressió, la sobirania del Parlament i el dret d’iniciativa dels diputats.

Què diria als catalans que no se senten interpel·lats per aquesta convocatòria?

Els diria que els pobles tenen dret a decidir el seu futur. El poble de Catalunya mai ha renunciat al dret d’autodeterminació, i entenc que ara és la seva oportunitat, que tots ens expressem. Estic segura que totes aquestes persones volen el millor per a Catalunya i crec que la millor manera és expressar-se per saber el seu parer. Nosaltres no sabem què passarà l’1-O. Surti el que surti, el poble de Catalunya haurà guanyat perquè s’haurà expressat i sabrem què vol la majoria. Necessitem saber què vol la majoria, perquè com a Parlament haurem de fer el que vulguin.

Quin efecte creu que pot tenir l’ofensiva judicial?

En un país democràtic al segle XXI, a la UE, no es pot pretendre que un tribunal hagi de decidir la voluntat de la majoria de ciutadans. El govern espanyol es pensa que mitjançant el TC aconseguirà impedir que la gent voti, i les coses no funcionen així. Què pot fer el tribunal per impedir la voluntat majoritària dels ciutadans? No és una persona ni una altra, són tots els ciutadans. Com pot donar lliçons de democràcia el govern espanyol? Dels set membres de la mesa del Parlament, cinc estem querellats per permetre un debat. S’ha querellat contra el Govern per convocar un referèndum. Ha amenaçat 946 alcaldes d’aquest país. Ha enviat la Guàrdia Civil a escorcollar impremtes. Ha amenaçat el director d’un mitjà de comunicació. Això és democràcia, al segle XXI? Els tribunals no aturaran la voluntat majoritària de la gent de voler votar. La gent està contenta i amb ganes d’expressar-se i decidir el seu futur, com es va veure a Valls. Com ho pot aturar un tribunal?

Justament el que va passar a Valls i a Constantí ens dona una pista de com pensa fer-ho l’Estat.

La gent va respondre de manera absolutament democràtica i pacífica. Aquesta és la manera de dir que som un poble que no volem confrontació. Estic convençuda que no es podrà aturar, que l’1-O votarem.

L’Estat ha desplegat una mena de caça i captura de la papereta i de l’urna.

¿I a vostè li sembla democràtic que un estat enviï les forces de seguretat a buscar paperetes i urnes? Faria riure si no fos tan trist. Quin estat democràtic del món ha enviat les seves forces de l’ordre a buscar paperetes i urnes? Com es pot defensar, democràticament? És impossible.

¿Hi ha prou capacitat per anar burlant tota la recerca i que el dia 1 apareguin urnes i paperetes?

Estic segura que el Govern ho té previst. Quan el Govern va dir que faria el referèndum, ja sabia què passava. L’estat espanyol, malauradament, sempre ha actuat de la mateixa manera. Ja sabíem que no seria gens fàcil, i que hi hauria moltes dificultats, però estic convençuda que ho tenien previst, i que el dia 1 hi haurà paperetes i urnes.

Quina validesa té la suspensió automàtica de la llei del referèndum i del decret de convocatòria?

Els tribunals no aturaran la voluntat democràtica dels ciutadans. La llei del referèndum es va aprovar per majoria absoluta del Parlament. És un mandat democràtic del poble de Catalunya. I un tribunal no pot impedir que els ciutadans exerceixin el seu dret a vot i a l’autodeterminació.

¿Això vol dir que ja ha començat la fase de desobediència?

No m’agrada parlar de desobediència ni obediència. No en parlo mai. No ho he fet mai, i ara serà la tercera querella. La llei va ser aprovada pel Parlament per majoria absoluta, i el Govern és el que ha de posar tots els mitjans per al referèndum.

Què haurien de fer els Mossos d’Esquadra si reben alguna ordre per actuar com a policia judicial i buscar paperetes?

Crec que els Mossos faran com sempre, preservar l’ordre públic. Ara, l’1-O i després de l’1-O. Fan una tasca excel·lent i aquests dies n’hem tingut proves, no cal ni parlar-ne. Continuaran fent la seva feina com sempre, i no els hem de posar al centre del debat polític. El debat polític l’hem de fer els polítics.

L’ordre judicial entendrà que això és preservar l’ordre públic.

Entenc que el president i el conseller d’Interior ja han dit que els Mossos faran la seva feina i preservaran l’ordre públic.

Què li contesta a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, quan diu que “ha mort la democràcia”?

Vaig complir amb les meves funcions i amb el reglament del Parlament. Vam utilitzar l’article 81.3, una via legal, democràtica, reglamentària, que preserva els drets dels diputats i que ja s’havia fet servir altres vegades. Preserva els drets dels diputats perquè es va admetre a tràmit la iniciativa, es va publicar, s’hi van presentar esmenes, es va debatre i es va votar. Parlem molt del com però no parlem del perquè. O es tramitava com es va fer, que és legal, o s’acceptava la censura del govern espanyol i aquest Parlament acceptava que ens diguessin de què podem parlar i de què no podem parlar. Sempre he dit que no permetré que la censura entri al Parlament i que per damunt de tot preservaré la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats. I és el que vam fer. L’Estat no ens ho ha deixat fer de cap altra manera.

¿La solidesa de la institució ha quedat afectada per aquests dos dies de debats?

Crec que no. És veritat que el debat ha sigut intens, molt dur. En alguns moments les opinions eren molt dures, i la institució s’ha tensat. Però crec que dins de l’hemicicle. A fora, la convivència entre diputats continua, i és molt important que la gent ho sàpiga. A l’hemicicle cadascú defensa la seva posició però a fora són amics, poden anar a dinar i a fer un cafè. Aquesta convivència continua. El debat no va ser la manera habitual de funcionament d’aquest Parlament, amb la tensió del moment, que va ser extraordinària.

¿Va tenir la sensació personalment que li estaven faltant al respecte en algun moment?

Hi va haver alguna falta de respecte, és veritat. La vaig passar per alt, perquè la vaig atribuir a la tensió del moment, i també perquè el més important era que el ple i el debat continuessin. Crec que vaig ser molt flexible amb els temps d’intervenció, i vaig permetre absolutament a tots els grups que s’expressessin tota l’estona, en cap moment els vaig tallar. Tota l’estona. Se’m poden dir moltes coses, però no que no deixo parlar. De fet, l’oposició va tenir més temps d’intervenció que els grups favorables a les lleis.

¿Li va saber especialment greu que un diputat li recordés en el debat el seu passat com a presidenta de l’ANC?

M’ho han recordat més vegades. Tinc un passat, com en té tothom. Llavors tenia un paper, i ara en tinc un altre. Sé perfectament, com tothom, el meu passat, i jo sé ara quin és el meu present, i ara defenso la institució, la sobirania del Parlament, la llibertat d’expressió i la democràcia.

En la intervenció d’un parell de diputats que la van defensar, un va dir que potser alguns diputats no s’haurien atrevit a fer això en un altre Parlament que no fos el de Catalunya. Hi està d’acord?

No ho sé, vull pensar que no.

Un altre va dir que creia que a l’arrel dels atacs contra vostè també hi havia un component masclista.

A vegades en aquest Parlament hi ha masclisme, com a tota la societat, malauradament.

Contra vostè?

No ho sé, però malauradament n’hi ha. A vegades se n’ha vist. Vull pensar que és fruit de la tensió del moment i de les opinions contraposades que hi va haver. No vull pensar que sigui una cosa deliberada.

¿Les reunions que no vam veure, de la mesa i de portaveus, van ser més o menys tenses que les de l’hemicicle?

Més o menys es va reproduir el que passava a l’hemicicle.

¿Algú se li ha adreçat demanant-li disculpes pel to que va fer servir?

No.

Ho troba a faltar?

La veritat és que no. Crec que va ser fruit de la tensió del moment. No és el comportament habitual, i des que soc presidenta no havia passat mai res així. Estic convençuda que no tornarà a passar.

¿Veu possible que els pròxims dies algun membre dels cossos de seguretat de l’Estat o els Mossos entrin al Parlament a actuar contra vostè per la tercera querella que li han imposat?

No, no, no ho preveig, no. En democràcia, qui posa i treu els presidents dels Parlaments són els diputats escollits democràticament. A mi em van escollir els diputats, i me’n trauran els diputats quan elegeixin un altre president.