Publicitat
Publicitat

Francina Armengol: “Les Illes Balears no entendríem una Espanya sense Catalunya”

Entrevista a la nova presidenta de les Illes Balears

Primera presidenta. Què significa biogràficament i des del punt de vista de gènere?

Em vaig angoixar pensant en les dones que han lluitat per la igualtat, que encara no és real, i em vaig sentir hereva de tantes lluites feministes i alhora orgullosa que una feminista hagi pogut accedir a aquest càrrec.

¿El seu camí cap a la presidència va començar aquell 29 de setembre del 2013, amb 100.000 persones manifestant-se al carrer?

Va ser un d’aquells moments en què et sents molt orgullosa del teu poble. Hi havia gent progressista però també gent de dretes, que se sentia molt oprimida per la manera de governar, la supèrbia, la prepotència i la falta de respecte a la identitat d’aquesta terra i a la seva llengua, a la comunitat educativa, als docents, a l’educació. Es tractava de dir que ja n’hi havia prou.

Part del mèrit de governar després d’un executiu així consisteix a no ser com els d’abans, però deu estar d’acord que amb això no n’hi ha prou. Vostès com volen ser?

Volem canviar moltes coses. No vull ser com Bauzá, però és que jo no sóc com Bauzá, i el govern que tinc l’honor de presidir tampoc. Cal governar des del diàleg i cohesionar molt més aquest país. Des de fora se’ns veu com una terra rica, i no és cert. És una terra amb moltíssima desigualtat, amb fins a un 30% de persones en risc d’exclusió social. Hem de fer una comunitat autònoma més igualitària.

Per a això cal un govern estable. Hi ha dues experiències anteriors de governs d’esquerres. ¿L’única diferència amb els altres dos és que ara no necessiten Unió Mallorquina?

És que no eren governs d’esquerres. Aquest és el primer govern d’esquerres de les Illes, perquè sempre havíem tingut el suport d’Unió Mallorquina per governar.

Podem no ha entrat al govern. Com es pot assegurar l’estabilitat?

Podem van prendre la decisió de no entrar al govern, però han signat un acord en què es comprometen a donar estabilitat al govern sempre que es compleixi el full de ruta pactat. És una prova de foc, però crec que la cosa anirà bé. Jo crec que cada vegada hi ha més confiança a títol personal en la gent de Podem.

¿El principal problema de les Balears és de finançament?

Sí, tenim el problema de les desigualtats, que en part existeixen perquè som els més mal finançats d’Espanya, pitjor que Catalunya. El finançament que rebem és absolutament injust. No hi ha manera que l’Estat entengui que viure en illes és doble cost per al ciutadà. Un empresari de Formentera té molt complicat competir amb un de Toledo.

Montoro els acaba de dir que el dèficit no pot passar del 0,3%. Quina és la seva resposta?

El govern d’Espanya es porta d’una manera totalment injusta i deslleial amb les comunitats autònomes. Ho ha fet durant tot el govern de Rajoy. En un estat federal de cap manera es podria entendre que amb un dèficit del 2,2% les administracions comunitàries tinguin un 0,3%. Són les que gestionen l’educació, la sanitat i els serveis socials. És impossible que nosaltres l’any que ve fem un 0,3. I no volem retallar perquè el nostre compromís amb el ciutadà està per damunt del senyor Montoro.

¿O sigui que incomplirà l’objectiu de dèficit?

Bauzá el va incomplir l’any passat i crec aquest any també. No sé com ho farem. Hi haurà eleccions generals abans del compliment de dèficit del 2016, i cal esperar per veure quin tipus de relació podem establir. No acceptarem que el govern d’Espanya, que diu que ingressa més perquè l’economia va molt bé, a sobre decideixi abaixar l’IRPF.

Pensen cobrar l’ecotaxa?

Aquí quan parles de turisme parles d’una qüestió d’estat, i per tant n’ha de parlar tothom. Obrirem el debat per poder cobrar com més aviat millor. Vivim del turisme però tenim temporades turístiques de 4 o 5 mesos. Això vol dir que els treballadors cotitzen 4 o 5 mesos i a l’hivern no arriben a final de mes i són pobres. Aquesta és la realitat de les Illes. Per poder ampliar la temporada turística hem d’invertir a millorar la connectivitat aèria i el producte turístic. Això necessita recursos públics que no tenim, necessitem que el turista sigui solidari amb les Illes.

Diu que en una Espanya federal el repartiment de diners seria diferent. Però la bossa de diners seria la mateixa.

Nosaltres defensem que en el pròxim sistema de finançament s’hi inclogui com a principi bàsic l’ordinalitat. Estem d’acord a ser una comunitat solidària, però no estem d’acord que si som els quarts com a donants siguem els setens receptors. Això és el que ens està passant. Em sembla molt bé que els ciutadans de la Península tinguin una subvenció per anar amb AVE, però a aquesta comunitat autònoma no s’hi pot arribar amb AVE.

I si totes les comunitats reben en funció del que paguen, ¿els surten els números a Extremadura, Andalusia o Castella?

Jo crec que surten els números. I no és just que l’esforç dels ciutadans d’aquestes illes no pugui revertir perquè els seus fills puguin viure millor que ells. Vull deixar una cosa molt clara: seré reivindicativa governi qui governi a Espanya. I si governa Pedro Sánchez potser encara sóc més reivindicativa, perquè hi tinc el nivell de confiança per poder-ho fer.

Si anem a l’escenari federal amb un president socialista, ¿hauríem d’anar a una reforma de la Constitució?

Sí, una reforma constitucional és necessària. La Constitució s’ha d’adaptar a la nova realitat. I també perquè s’ha d’encaixar molt bé el paper de Catalunya i el País Basc, que no ha encaixat en tots aquests anys.

Com ho encaixaria? ¿Dient que Espanya és un estat plurinacional?

Jo no tinc cap problema amb això. Els catalans s’han de sentir còmodes. A les Illes Balears ningú se sent de les Illes Balears. Tothom se sent mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc. Però tots estem convençuts que ens convé anar junts.

¿La Constitució hauria de dir que Espanya és un estat plurinacional i reconèixer Catalunya com a nació?

Jo, personalment, si això és necessari i pot resoldre el sentiment de pertinença, no hi veig problema. Em preocupa més que molts catalans vulguin fugir d’Espanya. Les Illes Balears no entendríem una Espanya sense Catalunya, com no ho entén molta gent catalanoparlant d’aquí. No ens semblaria un escenari ideal per a les Illes Balears. Ens sentiríem molt més desprotegits. Jo no entenc una Espanya sense Catalunya.

En què els perjudicaria?

Si els espais catalanoparlants tenim força és perquè som més. Si se’n va el més gran, els altres tenen una dificultat enorme. Crec que treballar junts ens dóna molta més força.

¿Els catalans han de poder votar en un referèndum d’acord amb l’Estat com ha fet Escòcia?

S’han de cercar fórmules perquè es pugui votar. Ara, s’ha de fer dins la legalitat, no des de l’enfrontament. Segueixo l’actualitat catalana perquè vaig viure a Catalunya, com molts estudiants d’aquestes illes. Ens preocupa molt la situació que viu Catalunya. Com a presidenta de les Illes Balears m’agradaria posar el meu petit gra de sorra perquè siguem capaços de parlar. Conec perfectament Pedro Sánchez. No té res a veure amb el plantejament de Mariano Rajoy amb Catalunya. Asseguem-nos en una taula i segur que en traurem fruits.

Les Illes se senten bé ara a Espanya?

El sentiment de la gran majoria de ciutadans és de trobar-se bé dins l’estat espanyol. A l’Estatut d’Autonomia de l’any 2007 ens vàrem definir com a nacionalitat històrica. Tenim reconeguts els fets insular, lingüístic i de nacionalitat pròpia, i defensarem aquesta idea. Ho vàrem pactar quan governava el PP aquí, per tant va ser un avenç important.

¿Demanarà el reingrés a l’Institut Ramon Llull?

Sí, incloem en aquest segon consell de govern la sol·licitud per tornar a ingressar al Ramon Llull. En la passada legislatura va haver-hi molta crispació per decisions preses erròniament, i una va ser oblidar els lligams amb altres pobles de parla catalana i els interessos comuns que tenim, que hem de reforçar. Volem tornar a sintonitzar els canals de televisió de Catalunya. A mi els nens em demanen que volen tornar a veure els dibuixos animats. Però abans de poder parlar d’altres estratègies encara hem de plantejar el funcionament de la xarxa de ràdio i televisió pública en aquesta comunitat.

Quins percentatges d’utilització de la llengua a l’escola voldria a partir d’ara?

Com a nou govern hem deixat mort el TIL. Hem de reconstruir el model lingüístic que volem. En la normalització lingüística és on ens sentim còmodes el nou govern i la comunitat educativa. Aquesta comunitat té una llengua pròpia que és el català, i el català i el castellà són llengües cooficials, la qual cosa s’ha de garantir a l’educació obligatòria. En aquestes illes mai hi havia hagut cap problema amb la qüestió idiomàtica a les escoles. Cap problema. Hi havia llibertat i autonomia als centres, i cada un plantejava el seu projecte educatiu i lingüístic, i els pares i mares s’hi sentien còmodes. Quan Bauzá va demanar als pares en quina llengua volien que els seus fills comencessin l’aprenentatge, un 80% van dir que el català.

Quina és la posició del seu govern sobre les prospeccions petrolieres entre València i Eivissa?

Estem radicalment en contra de les prospeccions arreu del Mediterrani. Vivim del turisme. Si ens prenen això és impossible seguir sent qui som. Demanarem al govern d’Espanya que derogui la llei d’hidrocarburs que possibilita les prospeccions. Aquí hi ha unanimitat política, de tots els colors, empresarial i social.

Les Balears són a la frontera sud d’Europa, com Itàlia i Malta, que viuen cada dia el drama de la immigració. Què en pensa?

Aquest drama és un dels que més em preocupen. I miri, les polítiques de cooperació internacional han reduït el pressupost en aquestes illes un 70%. Aquesta és una realitat. O canviem el plantejament sobre immigració o això no té aturador.

Sí, però els ministres de l’Interior li preguntaran si acceptaria acollir uns quants milers d’immigrants.

Quan deixes de posar recursos per al desenvolupament en aquests països només jugues amb els còmputs de persones migrades com si fossin molèsties.