Publicitat
Publicitat

MÍSTER B.

Grandesa i misèria d'un fitxatge

El fitxatge de Guardiola pel Bayern de Munic ha tornat a ensenyar-nos alguna cosa sobre el barcelonisme, que com tothom sap és un tipus de gènere humà educat sentimentalment en la divisió interna i el cobrament de factures pendents, gràcies a la falta de generositat de les directives i la inestimable col·laboració d'una part de la premsa esportiva. Val a dir que els culers menors de trenta anys ja són fets d'una altra pasta, però ha calgut una teràpia de cavall: onze Lligues, quatre Champions, un triplet i quatre Pilotes d'Or seguides.

El Bayern fitxa Guardiola i se sent "Ah, ara sí que ha fitxat per tres anys, i no per un més un". Cal recordar que el primer contracte de Guardiola com a entrenador, el 2008, va ser de dos anys, no d'un. I no és el mateix treballar a fora que a casa, on ens coneixem tots i ens cansem de seguida, fins i tot de guanyar. "Ah, no s'ha atrevit a anar a la Premier per no trobar-se amb el Mourinho". Un tipus de la casa que el 2008 agafa un Barça tocat, sense més experiència que haver entrenat un any a Tercera, pot tenir defectes però no el de la covardia. Li neguen qualsevol mèrit els mateixos que creuen que els actuals èxits de Tito demostren que a) els bons eren els jugadors i b) el bo era Tito (que a sobre cobra menys i no ens fa discursos de llevar-se ben d'hora, ben d'hora). Com si Guardiola no s'hagués atipat d'afirmar que tenia una gran plantilla i com si l'ajudant, ara entrenador, no l'hagués triat ell.

És veritat que el Barça i el país van ser víctimes d'una guardiolitis aguda progressivament insuportable. No fa gaire, un admirador del Pep li deia que si haguessin fundat un club de fans anti-Guardiola, ell hauria estat el primer a apuntar-s'hi. I l'altre va somriure amb comprensió. Però també és veritat que si el país anés més sobrat de líders i il·lusions, no hauríem tingut la passa del "puto amo". Mirem-ho amb perspectiva: si parlem d'entrenadors i jugadors, Cruyff i Rexach van ensenyar al Pep, com el Pep ha ensenyat als d'ara, i algun dels d'ara (Xavi?, Busquets?) quan sigui entrenador del Barça repetirà als seus jugadors coses que li va sentir dir al Pep. Hi ha hagut una transmissió de coneixement que alimenta la solidesa del club.

La notícia del fitxatge pel Bayern de Munic no pot ser millor, perquè representa el pas cap a l'exportació del model a un client que si d'alguna cosa no està mancat és d'una idea de futbol. La filosofia amb denominació d'origen blaugrana serà posada a prova en l'exigent mercat alemany. Ha arribat el moment de passar a una altra pantalla i demostrar que la fórmula es pot aplicar a altres latituds futbolístiques. Només cal voler-ho. Si el Pep se'n surt, hi guanyarà el Bayern, però també hi guanyarà el Barça. I el futbol, perquè el Barça d'aquests anys ha portat el futbol a una nova dimensió, senzilla i espectacular alhora. De fet, el dia que s'estreni, Guardiola podria repetir les paraules de la presentació del 2008: "Intentaré convèncer els jugadors de l'estil que sento. No hem d'esperar que el partit ens porti a nosaltres. Plantejo els partits buscant la manera de fer mal al contrari. Sóc un fan absolut del joc d'atac. No puc guanyar sense transmetre el que sento".