Publicitat
Publicitat

Entrevista a Joan Laporta: “Canviar una victòria al Barça per una del sí-sí? I tant, on firmo?”

Jan Laporta té un ampli historial en relació al Barça. Va començar sent el que en podríem dir entorn, va ser un dels promotors de l’Elefant Blau -d’oposició aferrissada a Josep Lluís Núñez-, ho va provar en alguna candidatura i ho va aconseguir el 2003 contra pronòstic, i va ser president fins al 2010. Ara, el 2015, hi torna

Jan Laporta té un ampli historial en relació al Barça. Va començar sent el que en podríem dir entorn, va ser un dels promotors de l’Elefant Blau -d’oposició aferrissada a Josep Lluís Núñez-, ho va provar en alguna candidatura i ho va aconseguir el 2003 contra pronòstic, i va ser president fins al 2010. Ara, el 2015, hi torna.

Per què hi torna, senyor Laporta?

Perquè em sento més preparat que mai per ser president del Barça, tinc més experiència i mantinc els mateixos principis, però amb ganes de millorar, renovar el model a partir dels mateixos principis. Tinc la tranquil·litat que la gent em coneix, i això m’ajuda a actuar de manera més relaxada a l’hora d’exposar les meves idees i la meva proposta.

Però el 2010 vostè va fer creu i ratlla. El calvari judicial, l’acció de responsabilitat, tot el que es va publicar de vostè… En algun moment va dir que mai més.

El 2010 jo pensava que la missió estava complerta i que deixàvem un Barça molt millor del que ens vam trobar, potser el millor de la història fins a aquell moment. Si aleshores m’haguessin preguntat si ho tornaria a fer, hauria dit que no. Però en el transcurs d’aquest temps, totes les circumstàncies que s’han produït… Una cosa és rebre crítiques des d’Espanya d’un determinat posicionament polític com el meu. L’altra, veure com gent d’aquí, els que tenien la responsabilitat de dirigir el club, van iniciar una campanya d’intent de desprestigiar tot el que havíem fet.

Però, entengui’m, ¿el Barça el necessita? Acaba de guanyar el triplet.

El que necessita el Barça és gent amb capacitat d’establir les bases de la pròxima dècada prodigiosa. Necessita gent que, d’alguna manera, pugui gestionar un model sostenible que faci que el present d’èxits que vivim estigui gestionat amb un determinat estil. Això és el que nosaltres pensem que podem aportar.

Com sé que la seva candidatura no la impulsa el ressentiment?

Perquè ho he dit molts cops. I una de les grans lliçons que ens han donat Bartomeu, Rosell i companyia és que no es construeix res des del ressentiment.

Però en la seva presentació va dir que en un costat hi havia els nets i els d’Unicef, i a l’altre costat els imputats i de Qatar…

Processats, que és pitjor. Bé, és que hem d’explicar als socis d’alguna manera clara què ens estem jugant en aquestes eleccions. És una qüestió d’estils, una manera de fer i de ser. En un costat hi ha els que han decidit posar Qatar a la samarreta i que s’han dedicat a judicialitzar el club. I jo ho he patit en la pròpia pell. Jo no he posat cap demanda, a mi me les han posat totes, i afortunadament les he guanyat. Per a mi això és actuar des del ressentiment. Han actuat mentint perquè han practicat massa el “difama, que alguna cosa queda”.

Sobre vostè?

I sobre l’economia del club. S’ha repetit que els vam deixar un club arruïnat, i hi ha evidències que no és cert. Vam poder fitxar Cesc, Alexis, un grup de bancs van firmar el crèdit sindicat de 150 milions d’euros. No hi ha cap club arruïnat que rebi un crèdit de 150 milions dels bancs. Vam poder vendre Touré, Henry, Ibra… Hi havia massa evidències que s’havia gestionat molt bé.

L’any 2003, quan feien la ronda de mitjans, també venia Soriano, Ingla o Rosell. Aquest cop el veig essencialment a vostè.

Sí, perquè basem la nostra proposta en l’experiència que vaig acumular com a president, i a integrar persones en la nostra candidatura. El primer cas ha sigut Éric Abidal i crec que hem pres una bona decisió. Penso que tindrem les persones adequades i motivades per establir les bases de la pròxima dècada, que ha de ser gloriosa. Incorporaré executius amb experiència en la gestió d’empreses.

Joan Oliver i Xavier Sala i Martín li han dit que no.

Ja en parlarem. Ells estan amb mi. El Xavier Sala ha dit que no com a directiu, i el Joan Oliver m’ha dit que no, però no és un no definitiu. M’agradaria molt que fos el director general del Barça.

¿Però Joan Oliver no havia espiat amb diners del Barça?

No, el Joan Oliver no havia espiat a ningú, mai. Com a conseqüència d’unes converses amb el cap de seguretat i un vicepresident es va produir un fet puntual que va representar per al club una quantitat de 18.000 euros… Perquè posen el Joan al mateix sac del que es va fer durant un temps, quan hi havia fuites d’informació, però el Joan no era director general en aquell temps. Hi ha una gran confusió en aquest tema. Demanar uns informes de solvència d’uns vicepresidents que volen ser presidents no és espiar. I més quan es va explicar i després es va entendre en junta directiva.

¿O sigui que si guanya tindrem el Barça que vam tenir amb vostè però amb un Laporta més experimentat, madur i tranquil?

Jo sempre he sigut responsable, una altra cosa és el caràcter. Els defectes ja me’ls coneixen, però segurament els tindré més temperats i l’experiència em permetrà portar-ho… No sé si de manera diferent, perquè t’hi has de trobar. Jo crec que l’experiència ajuda, però tampoc és una garantia absoluta de no tornar a cometre les mateixes errades.

Què li van semblar les paraules de Guardiola?

Això em va emocionar, perquè va ser de manera espontània. Jo vaig entendre-ho com una manera de donar-me suport. El vot és secret, però estic convençut que si ve a votar em donarà el vot.

I Rosell, dóna suport a Bartomeu?

Sí, és que és indissociable. Els que hem tingut l’oportunitat de coneixe’ls sabem que Rosell i Bartomeu són amics íntims, que el Barto ha estat sempre a totes les accions de Rosell, ja fos impulsant el vot de censura quan jo era president, a l’hora de mentir canviant els nostres comptes per justificar una acció social de responsabilitat... Generalment sempre ha sigut el Sandro el que ha manat i el Barto li ha fet una mica de majordom. El Sandro és més actiu i més estrateg.

¿I ara és el mateix, o mana Bartomeu?

Jo estic segur que són el mateix, que és una estratègia conjunta per mantenir-se, perquè després del que ha passat a nivell de gestió veig que tenen un interès molt especial a quedar-se allà tots dos. Han passat coses que no s’han explicat…

En relació a què?

A Qatar. El contracte de Qatar no el coneix ningú, que jo sàpiga, i mira que se n’ha parlat. La millor manera és ser transparent i ensenyar el contracte a la web.

¿Qatar li crea un conflicte ètic, a vostè?

A mi no m’agrada Qatar. No m’agrada vincular la institució a un país de manera continuada a la samarreta, no m’agrada que sigui una dictadura islàmica. No m’agrada que sigui un país del qual hi ha certes informacions, veient l’altre dia el 30 minuts, que els senyors del país vinculats a l’esport ho compren tot amb diners. Aleshores, són una sèrie de fets els que fan que a mi no m’agradi que el Barça estigui vinculat a Qatar.

¿Fitxaria Arda Turan pagant els 41 milions de clàusula de rescissió?

Si l’Éric Abidal em digués que l’hem de fitxar m’ho pensaria seriosament. És un jugador molt bo, però potser abans en fitxaria uns altres.

Sí? Com ara quins?

Penso que Paul Pogba seria el millor fitxatge que podria fer el Barça en aquests moments… Tant de bo l’hi pugui explicar en algun moment.

Però hi està treballant?

Tinc molt bona relació amb el Mino Raiola [agent de Pogba], perquè vam fer els fitxatges del Maxwell i l’Ibra, i he renovat aquesta relació perquè puc haver-me’l trobat en alguns llocs. Tinc la sort que l’Éric Abidal és una persona molt estimada pel Paul Pogba. S’ha de respectar que és un jugador de la Juve i, per tant, si volguéssim aquest jugador hauríem de parlar amb l’Andrea Agnelli i explicar-li que és un jugador que ens interessa.

Però, vaja, hi ha un camí obert.

Sí, hi ha un camí obert. Veig que agrada a la secretaria tècnica, i si la Juve volgués entrar en negociacions ho hauríem de fer. I ho faríem de gust.

¿És millor aquest Barça de Luis Enrique o el Barça de Guardiola?

Jo crec que són molt semblants i, en aquests moments, per èxits aconseguits, diríem que el de Guardiola. El de Luis Enrique penso que té la potencialitat de tornar-ho a aconseguir i millorar-ho. L’estil de joc és molt similar. El que tenia aquell Barça és que, a més, portava Unicef aquí davant, i això feia que ens estimessin. Per tant, potser hem d’acabar-ho d’afinar.

Acabo. ¿Canviaria la victòria a les eleccions del Barça per una victòria clara del sí-sí el 27 de setembre?

Sí, i tant. On he de firmar?