L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Parlon i apel·lar a la comunitat internacional'

Quan falten poques hores per a la revetlla de Sant Joan, amb la canalla de vacances escolars fins al setembre, amb aquesta calor de mes d’agost que un no sap si serà la nova normalitat del mes de juny amb l’esclafament global, semblaria que l’actualitat fa un pas enrere, però no.

Avui a l’ARA expliquem, per exemple, que Junts pel Sí la CUP estan d’acord a aprovar dues lleis separades: la del referèndum per un cantó i la de la transitorietat jurídica per l’altre, la llei que ha de garantir el pas de la legalitat espanyola a la catalana, i que entraria en vigor si guanyés el ‘sí’. ¿Però aquesta llei de transitorietat s’ha d’aprovar abans del referèndum perquè quedi clar cap on anem, o després, només després que hagi guanyat el ‘sí’?

Som, com veuen, en el territori estrany en què els que asseguren que l’1 d’octubre hi haurà urnes fan els preparatius legals amb tanta normalitat com és possible, com si al seu voltant un immens megàfon en mans de l’estat espanyol no estigués repetint dia i nit la consigna “abandoneu tota esperança”. En aquest estrany estat continuarem almenys fins al 4 de juliol, data en què el Govern donarà explicacions i garanties.

Però entremig, esclar, l’exhibició declarativa ens porta una reflexió interessant. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, ara dirigent del PSOE de Pedro Sánchez, contrària al referèndum, va dir ahir a Mònica Terribas que “perquè no hi hagi una suspensió de l’autonomia farem tots els esforços, apel·lant, si cal, a la comunitat internacional”. No cal que dir que avui, a Núria Parlon li deuen estar xiulant les orelles, perquè fins i tot l’esquerranós i antiestablishment Pedro Sánchez ha dit que en això del referèndum donarà suport a Rajoy.

Un altre alcalde socialista, com el de Terrassa, Joan Ballart, ha tuitejat comentaris del tipus: “No soc ningú per prohibir el dret a votar”. En la idea de Parlon, apel·lar a Europa perquè Espanya no intervingui l’autonomia de Catalunya hi ha d’haver per força el substrat d’una reflexió que a Madrid volen ignorar i que aquí, de tan sentida, sembla que hagi perdut el seu sentit: estem parlant de votar. Allò tan greu que el Govern i la majoria parlamentària catalana estan organitzant és un referèndum. Donar veu a tothom. Canalitzar democràticament una discussió. En fi, posats a apel·lar a Europa seria molt millor que l’apel·lació es fes abans, que pressionés l’estat espanyol perquè vingués a Catalunya a convèncer de les bondats de la unió i resolgués el cas com a Escòcia o al Quebec, però aquesta batalla sembla perduda. Ara bé, és molt interessant que algú amb una certa capacitat de fer-se sentir a Espanya com Parlon digui compte amb la resposta, que hauríem de portar-la a Europa.

No dubto que l’Estat té forces diverses per impedir posar les urnes, però això no farà més que agreujar un problema, el problema de relació política i econòmica entre Catalunya i Espanya, que l’endemà de l’1-O continuarà existint i al qual el govern espanyol ha de fer front.