L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rajoy: «Pan para hoy y hambre para mañana»'

La setmana passada, després que Puigdemont fixés la data i la pregunta del referèndum, comentàvem que un anunci sense cap acte jurídic al darrere no havia de comportar accions judicials, si no era que l’Estat ho volgués fer per necessitats del guió. I sí, sí, ahir la fiscalia va intervenir contra l’anunci de la data i la pregunta. Com que ja li havien obert una querella a la consellera de Governació, Borràs, per haver licitat la compra d’urnes, la fiscalia ha connectat els punts: si anuncien la compra d’urnes i el president anuncia el referèndum, les urnes són per al referèndum.

Per tant, tots els que van menystenir l’anunci de Puigdemont fet al Pati dels Tarongers divendres van equivocar-se. L’Estat, dèiem, intervé per necessitats del guió, i el guió del govern espanyol (ho hem explicat aquí ja fa un quant temps) diu que l’1 d’octubre no pot ser un 9-N, que no es pot arribar ni de lluny a posar les urnes ni es pot permetre que tot el món vegi que milions de catalans van a votar. I per tant, cal tallar la planta quan encara és un cap de brot, que marxem de vacances amb els preparatius per al referèndum definitivament suspesos i arxivats. Així són les coses en aquest terreny.

Perquè en el terreny polític espanyol, que és on haurien de ser, Rajoy només sap posar cara de jutge i de guàrdia civil. Ahir, durant la primera sessió de la moció de censura, Rajoy va fer servir el vell truc d’utilitzar la realitat a la carta. A Pablo Iglesias li deia: “No digui que tot va malament, perquè l’atur està baixant. No es pot anar contra la realitat”. Però quan Iglesias li deia que milions de catalans volen votar, que no es pot anar contra la realitat, que es bellugui, Rajoy deia allò que la llei no li permet negociar un referèndum. O sigui, davant la realitat, la llei. “Escolti, que vostè té unes quantes palanques, i si només fa servir la de la llei la realitat només farà que complicar-se, toqui altres palanques…” Doncs no, no es pot fer res.

EN DIRECTE: Rivera: "Senyor Iglesias, Rajoy és president gràcies a vostès"Rajoy ha aconseguit que una part de les classes mitjanes d’ordre i una part dels pensionistes el vegin com l’home del sentit comú, que sap què cal fer, sobretot l’home previsible, l’encarnació perfecta d’allò atribuït a sant Ignasi: “En tiempos de tribulación, mejor no hacer mudanza”. Rajoy és l’home que fa política menystenint tothom com si ell no tingués ideologia i fos un arreglador de coses que passava per allà. Allò atribuït a Franco: “Haga como yo, no se meta en política”, però ja ho crec que fa política, és l'home que utilitza jutges, policies i policia patriòtica, que copia el comte duc d’Olivares: “Conseguir el efecto sin que se note el cuidado”. O sigui, no fer res audaç, nou, valent, guanyar les eleccions d’avui amb el vot dels jubilats i el capital. Per això Rajoy va guanyant eleccions i s’aguanta en el poder. Si els joves tenen més o menys futur, si Espanya com a projecte compartit és cada dia menys viable, si es pot governar Espanya contra Catalunya (que és la gran aportació del PP a la història contemporània,) aleshores la frase que més li escau a Rajoy seria ”pan para hoy y hambre para mañana”.