Misc 13/01/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si sents el Barça, sents Catalunya'

"La magnitud del Barça fa una ombra incòmoda per a qui no hi simpatitza. Però que per presentar Catalunya al món de les emocions i les audiències, el Barça és eficaç, és una veritat que no necessita demostració"

3 min

L’Agència catalana de Turisme i el Barça han fet un anunci per promocionar Catalunya al món amb l’eslògan “If you feel Barça, you feel Catalonia”: dos germans mexicans, els Cabral, arriben a Catalunya, visiten el Camp el Nou, assisteixen a un partit, vesteixen la samarreta, comparteixen graderia amb els aficionats de cada dia, vibren amb els gols, i després se’ls veu visitant el país. I al final, apareix la frase “Si sents el Barça, sents Catalunya”.

L’Espanyol ha demanat la retirada de la campanya o una modificació per afegir-hi més equips que “reflecteixin la pluralitat de Catalunya”. El conseller delegat de l’Espanyol, Ramon Robert, va tuitejar ahir:

I després, van començar a publicar-se tuits en què fins i tot alguns jugadors de l’Espanyol replicaven amb ironia que “We feel Samoa”.

Es pot entendre que algú que no sigui del Barça, sobretot si és radicalment anti-Barça, li molesti que es faci una campanya de promoció de Catalunya amb el Barça. Però em sembla que qualsevol català que hagi anat pel món ha tingut l’experiència que quan ha dit que és de Barcelona o de prop de Barcelona li han parlat del Barça o de Messi, i en aquest sentit és d’una evidència comercial que no necessita demostració que per fer entrar el concepte Catalunya al públic estranger d’una manera emotiva, hi ha poques coses més conegudes, més populars, i fins i tot sentides amb més passió a tot el món que el Barça. Es calcula que el Barça té uns 400 milions de seguidors a tot el món. Milions de persones dels cinc continents es lleven de matinada o fan horaris impossibles per veure les grans finals o els clàssics del Barça. Hi ha clubs de futbol que han passat el tall de la globalització i d’altres no, i el Barça és un dels que l’ha passat. I el Barça, des de sempre, ha subratllat la seva catalanitat. Fins i tot en un país culturalment poc futboler com els Estats Units, el Barça és un element que ajuda a posar Catalunya al mapa.

No hi ha res, per tant, a objectar a aquesta campanya. Tant si t’agrada com si no t’agrada, el Barça ajuda molt a vendre Catalunya.

Avui llegeixo el que escriu el meu benvolgut columnista perico de l’ARA, Xavier Fina, que diu que en el sentit comercial, aquesta és una bona campanya. Però també s’embranca a afirmar que el missatge “si sents el Barça, sents Catalunya és essencialment fals”. Home, per a un perico, segur. Però per a un estranger, és ben possible i aquesta és una campanya adreçada als estrangers, no als catalans. I remata que “sense forçar massa, la campanya suggereix que si no estimes el Barça, no estimes Catalunya”. Apa, vinga.

El més curiós és que la Generalitat ha fet una piulada per demanar disculpes.

És al·lucinant, perquè si realment creuen que cal demanar disculpes, aleshores és que ningú no va pensar ni mig minut en totes les possibles conseqüències de l’anunci. El més normal seria haver-lo fet, ja he dit perquè, i a continuació defensar la iniciativa.

Diu també en Fina, a través de l’anunci, “Qui som?, ens preguntem els catalans. Miro el famós vídeo i hi trobo la resposta: un casteller amb l’escut del Barça tatuat a la cama”. Doncs no, l’anunci dura 1 minut i mig, del qual durant més d’un minut hi surt Dalí, la cuina, Girona, l’oli i les oliveres, el vi i la vinya, el trencadís, la Sagrada Família.

En fi, ja sabem el pa que s’hi dona: la magnitud del Barça fa molta ombra, una ombra incòmoda per a qui no hi simpatitza. Però que presentar Catalunya al món de les emocions i les audiències, el Barça és eficaç, és una veritat que no necessita demostració.

stats