Misc 25/07/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont i la desobediència'

"Sense poder disposar dels seus propis recursos per atendre les seves necessitats, i tutelada com una menor, Catalunya no pot seguir"

3 min

Puigdemont ha dit això a ‘Le Figaro’: “Si el TC m’inhabilita no acceptaré la decisió. Només el Parlament em pot suspendre”.

I, naturalment, la notícia ha fet portades. Però és que, congruent amb aquesta posició, el president ha anat més lluny: no només no acatarà una hipotètica inhabilitació sinó que el Govern ignorarà la previsible suspensió de la llei del referèndum que dictarà el TC, perquè “cap suspensió, cap amenaça, podrà impedir que els catalans decideixin el seu futur de manera democràtica”, diu el president.

La notícia és que després de mesos de “quan arribi el moment ja decidirem, ara no podem avançar esdeveniments”, Puigdemont diu clarament, i ho diu a Europa, que pensa desobeir el més alt tribunal espanyol.

Estava cantat, ja ho vàrem dir aquí l’endemà de l’acte de presentació de la llei del referèndum al TNC: “En el moment que el Parlament aprovi la llei que ahir es va presentar i l’Estat la recorri, no quedarà més remei que proclamar la primacia de la llei catalana i desobeir el TC”.

Puigdemont està dient que per la via judicial, per la via d’amagar-se darrere els jutges per fer política, l’Estat no en tindrà prou. Puigdemont, conviccions a part, té a la mà les enquestes que diuen que més de la meitat de la gent volen anar a votar encara que l’Estat no pacti la consulta. El president està dient als catalans que volen votar que no es farà enrere.

Per descomptat, aquesta afirmació és greu. El camí de la política entre els dos governs fa temps que es va acabar. I ara, desobeint el TC, s’acabarà el del dret. I un cop s’acaba el del dret comença un camí desconegut, perquè pot acabar al carrer, i el carrer no és el millor escenari per tenir el cap fred que cal per no cometre cap error, sobretot davant els ulls del món que miren. I això s’ho pot aplicar tant Puigdemont com especialment el govern espanyol, i dic especialment perquè el govern espanyol té més força.

Què ha contestat el PP? Com que Rajoy està a 24 hores de declarar davant el jutge pel cas Gürtel, ha parlat un vicesecretari general del PP i ha dit que és "irrellevant" el que digui Puigdemont “perquè l'estat de dret l'implicarà i no tindrà més remei que acatar la llei com qualsevol ciutadà".

El govern espanyol tampoc ho té fàcil. Segur que el cos i els interessos electorals, sobretot ara que Rajoy té problemes, li demanarien una acció o una declaració més contundents. Durant el procés d’elaboració de l’Estatut del 2006 per menys d’això van haver d’apartar un general.

En el fons, tots saben que la relació està trencada des de fa molt de temps. Sense anar més lluny, ahir la interventora general de la Generalitat va haver d’aclarir al ministeri d'Hisenda que una despesa de 6.150 euros "no té relació amb el referèndum" de l'1 d’octubre, que es tracta d’un contracte de manteniment d'un programari relacionat amb processos electorals. Així no es pot governar ni conviure.

Mirin si deu ser així que el secretari d’organització del PSOE va declarar ahir, en relació amb el fet de que cada setmana es demanin comptes de les despeses a la Generalitat, que "no és convenient que pugui interpretar-se que des del govern espanyol s’actua en mode de venjança". Perquè les paraules de Puigdemont són greus, però amenaçar de tallar l’aixeta dels diners de tots també és greu.

La determinació del Govern de fer el referèndum no sabem quin resultat final tindrà, però és evident que obliga Espanya a no mirar cap a una altra banda i abordar d’una vegada un sistema de repartiment de poder i diners que ara com ara perjudica greument la gent a Catalunya, com en altres comunitats.

Ahir deia Puigdemont: “Suspenent-me o expulsant-me del meu despatx, Madrid no anul·larà la voluntat de votar”. Ni anul·larà el problema; al contrari, el farà més gros. I, per tant, més evident, més indissimulable. Així, sense poder disposar dels seus propis recursos per atendre les seves necessitats, i tutelada com una menor, Catalunya no pot seguir. Fa temps que ho diu. Tothom ho veu. Per això vol decidir com vol ser. Ara li toca a Espanya.

stats