Publicitat
Publicitat

BONDIA

L’orgull ferroviari d’Espanya

Anant dimarts cap a Tortosa per l’autopista, l’editor Emili Rosales em va ensenyar el tram de via única on tants milers de passatgers entreguen llargs minuts de la seva vida a Renfe esperant que passi un altre tren. Entre els perjudicats habituals hi havia el professor Germà Bel, que va acabar explotant i escrivint el llibre Espanya, capital París. A Washington vaig ser testimoni que quan la Corona, el rescat i la corrupció arrossegaven per terra el prestigi internacional d’Espanya, la diplomàcia rojigualda contraatacava recordant que som “el segon país del món amb més quilòmetres de tren d’alta velocitat, després de la Xina”. Naturalment, els interlocutors americans contestaven: “I com ho han fet, si estan arruïnats i tenen un 25% d’atur?”