Publicitat
Publicitat

Oh, dolça Catalunya...

Entre aquells catalans que han trobat al món les oportunitats que aquí els han estat negades, corre una adaptació de L'emigrant que, perdonin la grolleria, diu així: "Oh, dolça Catalunya, pàtria del meu cor, qui de tu s'allunya, collons quina sort!" Però justament ara, quan la crisi ha empès milers de catalans a fer les maletes per força (drama latent dels nostre dies), una electricitat recorre les comunitats catalanes a l'estranger. Penjades d'internet així que es lleven, no es perden ni una sola de les notícies del procés. A tots ells, algú els ha preguntat: "Tu no ets català? Què està passant al teu país?" I convertits de cop en subjecte informatiu, els catalans actuen, més que mai, com una comunitat d'expatriats exactament igual que qualsevol altra. Llengua, Barça i procés actuen com a ciment nacional. A l'espera de passaport propi.