Publicitat
Publicitat

BARÇA

Toni Freixa: “La preferència de Rosell no sóc jo. Crec que dóna suport a Bartomeu”

Toni Freixa (Barcelona, 1968) és un dels precandidats a la presidència del Barça. Advocat de professió, va ser directiu del club blaugrana en dues etapes (del 2003 al 2005 i del 2010 al 2015). Ara presenta la seva pròpia proposta per presidir el club.

Vostè afirma públicament que en sap, de futbol. ¿Això vol dir que si vostè és president voldria tenir l’ultima paraula en els fitxatges?

Jo afirmo públicament que no sóc un directiu a l’ús. He jugat, he seguit el futbol, i en tot aquest temps he pogut tenir relació amb gent del món del futbol i conec molt bé com funciona aquest món. El que vull dir és que tinc molt clar que qui té el criteri per fitxar són els tècnics, però que als tècnics no se’ls pot deixar sols decidint perquè també necessiten el suport del club i el de la junta directiva. És un model de gestió col·legiada.

Vostè diu en el seu programa que vol acabar amb la judicialització del club. Em sobta tenint en compte que vostè ha estat a favor de moltes de les demandes presentades.

Del que estic a favor és del club. Evitar la judicialització vol dir actuar amb previsió, rigor i responsabilitat: en el moment en què t’anticipes als problemes, aquests problemes s’acaben resolent abans d’arribar a un jutjat. Vol dir això.

Per què creu que vostè seria millor president que Bartomeu?

Crec que la nostra proposta és la millor, està més treballada, més ben diagnosticada. Ell suposo que vendrà que el club és exactament on ha de ser, però nosaltres li direm al soci que aquest club que ha guanyat el triplet, que té uns indicadors econòmics millors dels que tenia, encara té molta feina per fer. Per exemple, en la gestió de La Masia.

¿Però vostè no se sent responsable de tots aquests dèficits en la mesura que ha estat cinc anys a la mateixa junta directiva?

Coresponsable, evidentment. Sóc un de 18. Hi ha indicis que he sigut discrepant amb la gestió.

¿I no hauria quedat més clara la seva posició si hagués dimitit?

No, jo sempre anteposo el club a qualsevol altra cosa. En una dimissió… qui es fregaria les mans? Tots els que no ens estimen. Això seria portada en segons quin diari de Madrid. El 2005 vaig marxar sense fer soroll. Ara hauria sigut impossible.

Però ho hauria pogut fer quan Rosell va dimitir.

En aquell moment continuava creient que podria servir el club amb la mateixa intensitat. El que no puc entendre es que rebi un determinat tracte injustificat, que se’m posi en un racó [per part de la directiva]. Que jo, per no fer mal al club, estigui en silenci, no dimiteixi… i ara quan acaba aquest mandat no tingui dret a presentar una candidatura? Per cert, li diré que a la llista del senyor Bartomeu no hi va ni el senyor Rosell, aparentment, ni 9 dels 20 que hi havia.

Què vol dir, que Rosell aparentment no va amb Bartomeu?

El senyor Rosell és molt amic de Bartomeu, i el senyor Bartomeu és president perquè Rosell el va posar de vicepresident primer. Jo crec que Rosell dóna suport a Bartomeu. Vull pensar que això és així, tinc entès que això és així. En tot cas, ells haurien d’aclarir fins a quin punt la vinculació és estreta o no tant.

Vaja, en tot cas segur que vostè no té el suport de Rosell.

Seguríssim, això és així de clar.

Estan enfrontats?

No. Des que va deixar de ser president, amb Rosell vam estar molt de temps sense parlar, però no per cap motiu. Després sí que vam parlar, perquè vaig entendre que una de les primeres persones que havia de saber que em presentava era ell. I des d’aleshores tampoc hem tornat a tenir cap conversa, però vaja, és una persona que va confiar en mi i en aquest sentit li estic agraït. Però també té les seves preferències i estic convençut que la seva preferència no sóc jo.

Quina responsabilitat té en l’embolic judicial dels contractes de Neymar?

Personalment, jo? Responsabilitat directa, cap. Responsabilitat com a directiu en aquest model de gestió de delegació, tanta com els meus companys. Quan hem permès que a Neymar se’l vagi a fitxar entre dues persones amb la prioritat que ningú en sàpiga res i no amb la de fer-ho bé… sóc coresponsable d’aquest sistema i d’aquest model.

Ahir a l’ARA Xavier Sala i Martín parlava de l’informe de Deloitte sobre ingressos dels clubs en el qual el Barça no apareix fins al quart lloc. És normal, això?

No, no és normal. En aquest sentit coincideixo amb el professor Sala i Martín. Nosaltres en el nostre programa quan diem que lluitarem perquè la marca Barça sigui líder mundial és perquè tenim el millor equip, el millor jugador del món, un dels jugadors que més pot vendre -com és Neymar-… Hem de tenir ingressos adequats a aquesta condició de ser el millor del món i no el quart.

¿A vostè li agrada Qatar conceptualment com a patrocini?

No m’agrada. Entenc que Qatar ha complert la seva etapa al club. Però m’agradaria tenir un patrocinador que s’avingués més amb la nostra imatge, amb el que som i amb el que volem ser i el que volem mostrar al món.