Publicitat
Publicitat

BONDIA

Xavi, la victòria i la dignitat sostingudes

Hi ha una edat en què els futbolistes podrien ser els teus fills, i el dia que se’n van de casa et cauen dos llagrimots. Xavi Hernández plega després de 17 anys. La història comptable del futbol l’entronitzarà per sempre: ha batut tots els rècords de partits i títols del Barça. Però hi ha una altra història, igual d’honorable: la del comportament. Xavi ha sigut un digne capità, amb braçal o sense. Tanco els ulls i el veig assistint Puyol, Henry i Messi en el 2-6; Messi a Roma; Pedro a Wembley, o marcant a Mourinho el primer del 5-0. I com diu en Torquemada, eliminant línies de pressió, com si fos un videojoc. No he vist ningú portar un equip com ell, i per això espero el diumenge que vindrà a dinar paella i ens dirà que té una oferta per entrenar el Barça.

PUBLICITAT
PUBLICITAT